El Modernisme, una raó molt atractiva per visitar Barcelona

Per Ruth Vilató

Ja fa temps que algú va voler associar Modernisme a Barcelona com a símbol de turisme i funciona, funciona molt bé. Quan busques Barcelona a google després de wikipedia i la pàgina oficial del Futbol Club Barcelona surten diverses pàgines turístiques i aquestes, molt sovint, tenen algun atractiu modernista a la seva home. No és per menys, la Sagrada Família, la Pedrera, la Casa Batlló, el Parc Güell, i ara també Sant Pau, són els més coneguts.

ruta modernismePer començar hi ha la Ruta del Modernisme de Barcelona. De fet més que un itinerari és una guia amb els 115 llocs (des de palaus fins a comerços, sense oblidar bancs i fanals) més emblemàtics d’aquest moviment. Tot i que hi ha un llistat dels 30 més recomanats per si no hi ha temps per veure’ls tots. Cal dir que tot i que algun requereix una visita de tot el matí com la Sagrada Família, d’altres només es pot veure la façana i poc més. Per fer la visita més interessant econòmicament parlant als centres del Modernisme de l’Ajuntament (Centre del Modernisme – Pavellons Güell, av. de Pedralbes, 15 i Institut Municipal del Paisatge Urbà, av. Drassanes, 6, planta 21) hi ha el pack de la ruta que inclou un talonari amb descomptes, un mapa, una guia de bars i restaurants modernistes i una bossa per portar-ho tot. Continua llegint

Publicat dins de Cultura | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Els museus de ciència: Espectacle vs. Aprenentatge

Per Roser Tresserres

Aquells que recordem l’antic Museu de la Ciència ho fem des de la visió que en teníem com a nens. Era un lloc fascinant  ple de màquines, peixeres, botons, manetes, palanques, tubs de vent, un espai  per fer bombolles, etc. Era, i pel que em consta encara és, un espai d’estimulació sensorial on suposadament els nens entraven en contacte amb la ciència i n’aprenien. A més, hi havia altres espais i activitats, com el Toca-toca (que ja forma part de la memòria col·lectiva) o els experiments amb electricitat. L’any 2004, va reformar-se per convertir-se en CosmoCaixa. Un espai enorme, diàfan, amb una reproducció de la selva amazònica i una munió d’interactius proposats com petites illes on cadascú pot apropar-se i experimentar.

El Clik - CosmoCaixa

El Clik – CosmoCaixa

Només hi ha un petit inconvenient: Tant en l’antic museu com en l’actual, la funció educativa es perd en l’espectacle i l’atractiu de l’espai  i els mòduls interactius. Els nens-i els no tant nens- arriben a un mòdul, premen un botó observen la reacció i se’n van. No sembla que se n’aprengui res. Hi falta un espai que els permeti parar i reflexionar sobre què ha passat, perquè just al costat ja hi ha un altre mòdul esperant-los. Continua llegint

Publicat dins de Debats, Educació, Museus | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Pil.oten: un projecte conjunt

per Alexandra M.Pallejà

Fa poc vaig tenir l’oportunitat de visitar la Pinakothek de Munich i em vaig trobar, sense esperar-ho, amb una iniciativa ben interessant. Més d’un cop ha sorgit el debat a classe sobre com haurien de ser les visites guiades, activitats educatives, etc. per a atraure al públic d’una forma més interactiva. Crec que aquesta podria ser una manera de poder crear un diàleg amb els visitants.

piloten project2

Des de 2005 la Foundation Pinakothek der Moderne, en cooperació amb el Bavarian Ministry of Culture, coordina el projecte pi·lot, on es tutelen a joves a partir de 14 anys en seminaris d’una setmana de durada per a convertir-los en experts en una obra concreta del museu. Amb l’ajuda de professionals com conservadors, restauradors, etc. El projecte ofereix a estudiants, amants de l’art, l’oportunitat de tractar en detall obres destacades del museu tot treballant davant dels originals. Els participants fan recerca i preparen una sèrie de fitxes que després els serviran per a estructurar el discurs sobre l’obra. Continua llegint

Publicat dins de Museus, participació, Visites a museus | Etiquetat com a , | 2 comentaris

La otra cara de la noche de los museos

por Anelisa Bustillos Pereira

foto 0Desde 1977, el 18 de mayo se celebra en el mundo el Día Internacional de los Museos, con la participación de más de 120 países de América, Oceanía, Europa, Asia y África. Junto con esta fecha el Consejo de Europa ha creado un evento llamado LA NOCHE DE LOS MUSEOS celebrado en toda Europa desde 1.997, con la participación de más de cuatro mil museos y cuarenta países, permite al público visitar gratuitamente las instituciones, posponiendo la hora de cierre hasta la una de la madrugada.

El pasado 17 de mayo la Ciudad de Barcelona se unió a la participación de La Nit dels Museus. Por tercer año consecutivo soy una visitante activa del evento, les dejo aquí mi opinión y experiencia.

Continua llegint

Publicat dins de Cultura, Museus, participació | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

México Turístico: Playas, Ruinas y ¿Museos?

Por Blanca Vela

Cuando mis amigos europeos me preguntan ¿Vale la pena ir a México? Yo contesto sin dudar que sí, por supuesto que sí; mi país es una muy buena opción para que un europeo pueda pasar las mejores vacaciones, no sólo por las opciones naturales y diversidad cultural que ofrece si no por la calidez de la gente en los servicios con una paridad entre peso y euro que permite que se pueda tener acceso a lo mejor de la oferta turística.

Foto 1Lo primero que presumo son las maravillosas playas del Caribe, el color turquesa y la arena blanca de Cozumel o Tulúm, el ambiente de Cancún, también la extensa oferta del pacífico mexicano, las ciudades coloniales del centro de la república y las ruinas arqueológicas que son un gran legado para nuestra cultura. Hablo sobre la singular experiencia de visitar una ciudad con más de 21 millones de habitantes, del pueblo mágico que tiene la denominación de origen nada más y nada menos que del Tequila; con visitar lugares donde la muerte es una fiesta, santuarios de mariposas, de flamingos rosas, de playas escondidas bajo la tierra! Podría seguir y no me cansaría.

Continua llegint

Publicat dins de Art, Museus | Etiquetat com a , , , , | 5 comentaris

RobARToris

Robartoris

per Mireia Rigau

Les pel·lícules, novel·les i llegendes urbanes han contribuït en la formació d’un ideal romàntic dels robatoris d’art, però el cert és que el lladre de guant blanc s’allunya molt de la realitat del crim artístic actual.

El robatori d’art i antiguitats és el tercer delicte més lucratiu del món, tot seguint el de les armes i les drogues.

Els criminòlegs més especialitzats no poden definir un tipus de perfil determinat de “lladre d’art”, tot i que si que afirmen que podem dibuixar-ne algunes tipologies: el lladre a la carta, el lladre per motivacions personals i les bandes organitzades.

L’exemple més paradigmàtic del lladre al a carta és Erik el Belga, qui va actuar durant una època en que milionaris americans es delien per omplir les seves col•leccions artístiques amb obres europees, procedents sobretot d’esglésies espanyoles,i que sovint es venien il•legalment pactant amb el mateix clergat. Continua llegint

Publicat dins de Art, Museus, Uncategorized | Etiquetat com a , , , | 1 comentari

Quan tens clar el teu públic. Quadriennale Düsseldorf 2014.

Per Marc Quintana

Des del 5 d’Abril fins al 10 d’agost d’aquest any, qui tingui uns dies de vacances pendents pot apuntar a la llista de destinacions la ciutat de Düsseldorf com una seriosa candidata. S’hi està celebrant la Quadriennale Düsseldorf 2014 d’Art Contemporani. Aquesta és una excel·lent oportunitat per fer un bon tast del panorama artístic contemporani alemany amb exposicions de primera línia i una gran diversitat d’activitats paral·leles.

Kandinsky, Malewitsch i Mondrian al Kunstsammlung K20 La tercera edició de la Quadriennale compta amb la complicitat de totes les institucions tant públiques com privades. Des d’institucions culturals, passant per les acadèmiques, fins a empreses i grans companyies privades. Malgrat que la primera setmana coincideix amb la Fira d’Art de Cologne, això no és un contratemps sinó que ambdues treballen per potenciar-se com a pol d’atracció en el sector de l’art. I com a tal, el suport econòmic d’institucions no fa més que incrementar l’extens programa. Continua llegint

Publicat dins de Art, Cultura, Públics | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

La profecia gaudiniana de Pujols

Per Carme Perella

Si Gaudí aixequés el cap de la tomba, vuitanta-vuit anys després de la seva mort, no donaria crèdit al que veuria.

Centenars de milers de turistes, àvids de visitar i fotografiar la seva obra, venen cada any a Barcelona amb la intenció d’endur-se la retina  -o la càmera fotogràfica- carregada d’imatges de les seves creacions. (Gaudí, reticent com era a aparèixer a qualsevol instantània, no ho duria pas gens bé!).

Això no era així a la primeria del segle passat. Per norma, mai ningú és profeta a la seva terra, i menys en vida. Gaudí no en fou l’excepció.

Acudit de Picarol a l’Esquella de la Torratxa

Acudit de Picarol a l’Esquella de la Torratxa

La premsa del moment anava carregada d’acudits i caricatures satiritzant la seva figura i obra. La Casa Milà va donar molt de joc. Així, per exemple, apareix un acudit de Junceda a Cu-Cut! on diu: “-Papà, papà, jo vull una mona grossa com aquesta”, referint-se a La Pedrera com a mona de Pasqua; o bé un acudit de Picarol a l’Esquella de la Torratxa on la caricaturitza com si fos un pàrquing de dirigibles d’una Barcelona futurista, o una altra d’Smith a Cu-Cut! on diu en relació a la mateixa casa: “-Mamà, ¿que també hi ha hagut terratrèmols aquí?”,… Continua llegint

Publicat dins de Cultura | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

#FENOMENOINSTAGRAM

Por Paula Pedemonte

Paula 1Ya son muchos los que se han adentrado al gran mundo del Instagram, aplicación que al empezar de cero, parece no tener demasiado sentido, pero que a medida en que te adentras lo va cogiendo paulatinamente. Tanto es el sentido que coge, que actualmente forma parte del día a día de las personas y de las instituciones. Cada vez más instituciones culturales lo utilizan, ya que es un medio de comunicación eficaz, sencillo y que llega masivamente a todos los públicos mediante los famosos #hashtags, por los que, cualquier persona del mundo que le interese ese tema, podrá encontrar la fotografía de tu cuenta de instagram, gustarle y ¿ Porque no seguir tu cuenta si tus contenidos van a tener siempre una linea de interés continua ?

Esta aplicación fotográfica, que sirve sobre todo para inmortalizar momentos de la vida cotidiana, lo que crea un aliciente extra para el público, ya que por primera vez en la historia, no se nos muestra lo preparado, las puertas para fuera, sino que podemos llegar a ver los adentros del mismísimo MoMa, o el día a día de directores, editores, curators o artistas reconocidos y menos reconocidos, que tienen la misma posibilidad en este mundo virtual, de gustar y de triunfar.

A continuación, 10 mandamientos, ideas para que un Instagram funcione, al menos para que no se quede en el anonimato eterno: Continua llegint

Publicat dins de Art, Cultura, participació, Tecnologia | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Avui al museu li toca despullar-se i fer cua

Per Georgina Madí

“Quan abans et treguis la roba abans acabarem. Deixa les coses damunt d’aquella cadira i espera’t allà amb els altres. Formularis a la dreta. Tenim molta feina, aquí”.

El destinatari de l’ordre vol queixar-se però ho deixa córrer. Aquest tracte envers la seva persona fa no pas masses anys era impensable. Li haurien deixat fer la revisió com a mínim amb els pantalons posats. I si per algun motiu la infermera (novella, doncs cap persona que sabés qui era li parlaria així) li suggerís tals instruccions, el doctor sabria com posar-la a lloc. Un toc d’atenció per deixar clar que als amics del cap no se’ls tracta com als altres pacients. La infermera, vermella com un pebrot escalivat, s’hauria disculpat vint vegades. I ell, divertit, l’hauria excusat amb un “és normal que no ho sàpigues”. Perquè ell en sap més que ningú de qualsevol cosa, i la seva funció és ajudar a qui no sap res.

Però avui al museu li toca despullar-se i fer cua. Quant i com va perdre aquell estatus de VIP encara no ho sap, possiblement ni se’n va adonar perquè devia estar ocupat fent coses importants. Coses que, en tot cas, li van impedir percebre que els temps canviaven, que el doctor passava olímpicament de la seva prerrogativa i que, curiosament, el món seguia girant sense ell. De poc van servir les queixes dels qui treballaven aixoplugats sota el seu paraigües: aquestes son els meus principis i, encara que ho desitgi –com diria Grouxo Marx- no en tinc d’altres. Si vol res haurà de parlar amb el responsable. Car que el responsable, cansat de tant ploramiques, prefereix fer veure que no hi és al despatx amb tal de que el deixin en pau.

Així fou com –sense pòlissa d’assegurança, ni pla B ni res remotament semblant- de cop i volta el museu es trobà allí, fent cua junt amb els qui fa uns anys tractava d’entreteniments inferiors, esperant el seu torn en pilotes. Avança poc a poc, grunyint entre dents, arrossegant els peus i parlant sól mentre els qui té al darrera li exhorten molestament que s’espavili o que els deixi passar. Avui al museu li toca replantejar-se si vol ser algú diferent. No és fàcil canviar de costums (i menys encara quan aquests s’adquireixen dels pares, dels avis…), però avui toca fer bugada. És irremeiable. La disjuntiva entre essència i renovació grinyola de mala manera però és l’única manera que ha trobat el museu d’aguantar l’equilibri amb un sol peu. El proper repte ja és saltar l’anell de foc amb un triple salt mortal i per fer-ho bé cal embranzida. Clarament, no és país per vells.

Publicat dins de Gestió museística, Museus | Etiquetat com a , | Deixa un comentari