Sensacions i emocions. Anem més enllà del gènere?

per JoaquimEspunyAguiló
Barcelona | 28 abril 2015

Una altra vegada la Fundació Tàpies, de forma esplèndida i significant, ens mostra una feina acuradament i pulcra dins de la programació que acull complementant la seva col·lecció. Aquest cop es tracta d’una exposició retrospectiva en col·laboració amb  Universalmuseum Joanneum que recull bàsicament pintura i puntualment altres suports com ara dibuixos, vídeos, cartes o fotografies mostrant el treball desenvolupat durant més de dotze lustres per l’austríaca, traspassada ara fa un any, Maria Lassnig. El pensament de l’artista queda recollit dins la mostra i permet entendre que el cos per ella esdevé un obstacle inconvenient i un entrebanc per l’ànima asseverant al seu moment que havia escorcollat una realitat “que jo posseís més que el món exterior, i la vaig trobar a la carcassa corporal en què m’allotjava, la realitat més real i clara de totes.”

Centraré la conversa en la intensitat  i la psicologia dels quadres on, amb austera mirada de significativa pionera avantguardista, sovint retrata el seu propi cos nu tot fitant l’espectador per produir una doble lectura pensant en les pors que sent l’autora i alhora les que inspira en l’observador. Gairebé sempre les actituds que ens mostra esdevenen completament estàtiques, inquietants i desassossegadores; en forma de retrats no tradicionals, i abstraccions amb nombroses i consistents vinculacions figuratives. Difícilment ens podem amagar del compromís que revela amb la consciència del propi cos donívol: sensitiu i susceptible; i l’empremta del pas del temps des d’una perspectiva de factura ràpida però atemporal pel que fa a la durada de l’esguard.

Sovintegen els contorns, sobre fons blancs neutres i imprescindibles, apareixent amb una paleta significativa i lluminosa, perfectament escollida i finita avançant dins del pensament i de la manera d’entendre el fet de ser dona des d’una perspectiva que s’allunya d’estereotips i cànons i s’acosta a la fractura de la fragilitat. El seu treball obre portes a plantejaments d’experiència cultural de gènere prenent una clara consciència corporal carregada de missatges que requereixen exploració; i una íntima i intensa escolta.

El resultat atorga intensitat màxima a la contemplació d’un flux constant que apareix a la totalitat de les pintures on l’envestida pot esdevenir una agressió i l’anhel del desig evidencia la vulnerabilitat. De segur que un moment per gaudir-ho, ens serà de profit.

Du oder Ich (Tu o jo, 2005). Col·lecció privada. Cortesia Hauser & Wirth

Maria Lassnig
Fundació Tàpies
27 de febrer – 31 de maig de 2015