Recursos fantàstics per atreure públics als museus.

Per Blanca Juan

¿És possible utilitzar les històries de ficció per atreure públic als museus? ¿Per què desaprofitem el potencial d’aquests fenòmens de masses?

Des de fa uns anys, sembla que gran part de la ficció televisiva a nivell estatal ha decidit ambientar-se en èpoques passades, ja siga de gènere fantàstic, de misteri, d’aventures, melodrames, biografies….

El darrer exemple és la sèrie de TVE, El Ministerio del Tiempo tot un fenomen a les xarxes social que porta a Ignacio Granero a reflexionar sobre les possibilitats que ofereix a institucions culturals que tenen materials relacionats amb la trama d’una sèrie el comentar-la durant la seua emissió.[1]

Prèviament, Isabel ja ens va oferir alguns exemples de les relacions que es poden establir entre trama i història/patrimoni. Per una banda, la pàgina oficial ampliava la informació històrica apareguda als capítols, però, més enllà de la pròpia sèrie, l’interès generat al voltant de l’època i dels personatges ha desembocat en l’aparició de novel·les, rutes pels escenaris de la sèrie, i exposicions amb el vestuari utilitzat.[2]

No es tracta, però, d’un fenomen aïllat. Darrerament nombroses exposicions al voltant d’objectes sortits d’alguna pel·lícula o sèrie de televisió com Star Wars, Juego de tronos, Batman… han assolit èxits de públic rotunds. Els motius d’aquest boom de la narrativa històrica, fantàstica i de ciència ficció[3], com la cerca d’evasió en temps de crisis, el tombant apocalíptic que prenen algunes històries o la funció d’omplir la necessitat de mites en una societat cada cop més secularitzada, requeririen d’una anàlisi més exhaustiva i complexa de la que permeten aquestes línies.

fg                                             1. Fotograma de Juego de Tronos

Però allò que se sol obviar és que cap història, per molt fantasiosa que siga, mai deixa de tenir relació amb la realitat, i és en aquesta connexió on els museus tenen una porta d’entrada.bf                                                             2. Miniatura medieval

A través d’aquestes històries de ficció, el públic s’apropa al discurs històric (malgrat que siga sobre societats inexistents); aprèn que qualsevol univers es regeix per certes lleis físiques (fins i tot la màgia té les seues normes); descobreix l’interès de les sagues mítiques o familiars (malgrat que siguen mites inventats o persones inexistents); s’apropa a estètiques diferents a les actuals i a la càrrega simbòlica que en cada moment poden tindre els diferents objectes, vestuaris o pentinats…

gfg                                        3. Fotograma de El Señor de los Anillos

Un cop creat aquest interès envers elements ficticis, per que no provar a enllaçar-los i reconduir-los cap a elements reals?

4. The Accolade, Edmund Leighton

Al cap i a la fi, la literatura fantàstica ha begut tradicionalment de fonts històriques per crear els seus mons imaginaris, de mons pseudo-medievals dominats per la màgia a sagues on es creen universos habitats per pobles amb característiques fàcilment assimilables a alguna de les societats que ha existit al llarg de la nostra historia. Així que, si escriptors, directors d’art o encarregats de vestuari s’inspiren en peces de museu per portar a la vida aquestes entelèquies, per que no fer-ho servir en retorn?

Per la seua part, la ciència ficció connecta directament amb el discurs científic i tecnològic i ens permet abordar-los no sòls des d’un punt de vista tècnic, si no que ens pot ajudar a articular reflexions sobre algunes de les característiques de la nostra societat. Un bon exemple és l’exposició “Marvel Superherois” ubicada al Museu de les Ciències Príncep Felipe de València entre 2008 i 2013. En ella s’utilitzaven els universos creats per Stan Lee per explicar processos científics relacionats amb els poders dels superherois que els habiten. Veiem així com, una de les disciplines, a priori, més rigorosa, pot ser abordada des de l’òptica de la ficció sense perdre ni una mica de rigor.

Aleshores, a què es deguda la infrautilització d’aquests recursos?

Per molt que es parle del cinema com el 7è art i, fins i tot, del còmic com el 9è, a efectes acadèmics no deixen de considerar-se, en el millor dels casos, arts menors i accessòries, consideració que pràcticament desapareixen quan la temàtica és fantàstica o de ciència ficció, malgrat esser (o tal vegada precisament per que ho són) de les més consumides i amb un públic més fidel.

Ja és hora de deixar de banda certs tabús i prejudicis i començar a idear maneres d’utilitzar un recurs que ofereix tantes possibilitats.

[1] Museos, series de televisión y RRSS, http://comunidad.iebschool.com/laculturasocial/2015/03/25/museos-series-de-television-y-rrss/

[2] Isabel: de la Historia a la televisión II http://es.paperblog.com/isabel-de-la-historia-a-la-television-ii-2988879/

[3] De les 20 pel·lícules més taquilleres l’any passat als EEUU, 16 tenien una temàtica fantàstica o de ciència ficció

Quant a Gestió Museística

Blog del Curs de Postgrau en Gestió Museística
Aquesta entrada ha esta publicada en Art, Cultura, Museus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s