Font: viquipèdia. Foto de l'usuari Avecendrell. CC-BY-SA
Crec que el blog del Postgrau podria ser un bon lloc per discutir i allargar els debats fora de les hores de classe, un cop vist que l’Aula Global no admet fòrums de discussió. I aquest dimarts, sortint de la presentació sobre el ‘DHUB disseny Barcelona’, em vaig quedar cavil·lant diverses coses que m’agradaria discutir amb vosaltres.
Per una banda, em va sobtar el tarannà de la presentació, sobretot després de les sessions de classe + debat que hem tingut fins ara, on sempre hi ha espai per la reflexió i la crítica, per interpel·lar al professor, i se’ns permet posar en pràctica el que estem aprenent. Dimarts va ser del tot diferent: Arriba el director d’una nova iniciativa, s’asseu i ens deixa anar el seu míting, una presentació acrítica de les línies mestres i els objectius d’un projecte nou, tot acompanyat de gràfiques de fluxos, propostes de disseny gràfic corporatiu i d’un powerpoint d’aquests que valen una fortuna. D’acord que hi va haver espai per fer-li algunes preguntes, però el ponent no fomentava el debat i la visió crítica, ans al contrari, es protegia del que suposava atacs al seu projecte i no n’aconseguíem treure l’aigua clara. L’espai pel debat final estava més destinat a que li acabéssim de preguntar detalls del projecte que li haguessin passat per alt que no pas a confrontar-lo amb la teoria que hem vist fins ara, amb el que se suposa que ha de ser un museu, les seves relacions amb el present i el futur.
També em va faltar autocrítica en diversos àmbits, com en l’acceptació de començar la casa per la teulada -va arribar a justificar institucionalment el fet que el projecte del DHUB comencés per encarregar l’edifici!- o en l’enorme despesa de diner públic que generarà un projecte tant eteri com aquest, més pensat per èpoques de Fòrums i vaques grasses que per ara: Després de classes on se’ns explica que el públic ho és tot i cal enfocar el projecte pensant en l’audiència potencial, topem amb un projecte on l’administració està disposada a abocar-hi diners i diners però que, per la seva vessant ‘estratègica’, el retorn en quant a visites serà del tot secundari.
Tampoc m’agradaria que es veiés aquest escrit com una estripada: La idea de passar del museu al hub en disciplines molt dinàmiques em va encantar i crec que, en línies mestres, aquesta macroestructura capaç de relacionar nuclis de creació i coneixement que ja existeixen és el camí que hauríen de seguir moltes institucions. Ara bé, en determinats moments em va semblar trobar-me davant un projecte d’aquests que costen una fortuna i que ja d’entrada se’ns venen com un ‘èxit assegurat’, i el tarannà de la presentació no va permetre confrontar el DHUB amb la pràctica ni fer-li passar ‘la prova del cotó‘ amb els coneixements que ja tenim de museus o els que tenim de les nostres pròpies disciplines.
Crec que no hauríem de perdre de vista que només del debat se n’apren, que les classes magistrals acrítiques aporten ben poc i que només de confrontar els casos pràctics que se’ns expliquen amb la teoria que fem a classe en podrem treure’n l’entrellat d’aquest món dels museus.
Blog de Gestió Museística 
Completament d’acord amb el teu raonament. Des de el primer dia veig aquest projecte com una imposició institucional. Diuen que és el que demanava la ciutat, la Barcelona del disseny, però ja s’ha vist que aquesta etiqueta va formar part d’una època en la que no es va saber aprofitar el flux creatiu que va haver-hi en la ciutat, i ara, diguem, encara es vol viure d’aquest moment, d’aquesta fal.làcia que va ser la “Barcelona del disseny”.
Davant d’aquell Power Point aclaparador i totes aquelles paraules tant “marketingianes” (si Unamuno alcés el cap!!) , molt estètic però poc enriquidor i superficial, vaig fer la meva pregunta, quines són les estratègies reals amb les que conteu i què us diferència de la resta?. No vaig rebre una resposta molt aclaridora excepte que contaran amb diversos professionals i hi haurà més d’un comissari…Bé, no sé què penseu, però les expos del CCCB per exemple, normalment compten amb més d’un comissari també.
Jo crec que és un “vendre’ns la moto” com un piano. Ara, com en la fusió de bancs tan de moda avui dia, també s’estan fusionant els museus, com passarà amb el “museu blau” al Forum (al menys reutilitzaran un espai que està absolutament mort) o amb el DHUB i el Museu del tèxtil i el Museu d’Arts Decoratives. No sé si aquestos dos museus entren dintre del discurs de creació, innovació, laboratori, retícula que ens va vendre, o són “les germanes lletges” del projecte.
Realment, per portar endavant tot aquest projecte, si tal i com va dir el Ramón Prats, el espai és el menys important, ja que es realitzarà un treball en xarxa, de difusió més enllà dels límits físics, era necessari tota aquesta mega inversió, tota aquesta intervenció brutal en l’espai (jo treballo al costat del DHUB i sembla que estiguen fent les Piràmides del Gizeh ), aquesta despesa descomunal de recursos? No era suficient el espai de Montcada? O, pot ser, no haguera estat més interessant un centre multi espais, en diverses seus, quasi itinerant?Diferenciar-te de la resta precisament amb la forma de representar-te i no creant el enésim cub de formigó contenidor de sempre?
El que jo trobo a faltar és el veritable esperit per portar endavant aquest projecte. Trobo que no hi ha la base, no hi ha els espais de creació que normalment sorgeixen soterrats, espontàniament. Si es fa alguna cosa semblant és perquè hi ha una demanda, una necessitat, una ebullició creativa. Cada cop tenim més reduïts els espais públics i els espais de creació, no hi ha “underground” barceloní com abans, que és d’on sorgien les coses reals, amb esperit i voluntat. Manca tot açò i des de les institucions, els capitosts volen dir-nos com ho hem de fer. Sincerament em sembla que és començar la casa per la teulada.
He llegit els comentaris què algun dels meus companys han deixat a propòsit de la sessió de presentació d’en Ramón Prat i el DHUB. Estic completament d’acord amb els arguments exposats.
D’una banda, no sé si el context d’una classe com és la del nostre sofert Postgrau és el lloc més adient per fer la presentació del projecte. Vull dir què estic en desacord de què aquests tipus de sessions es faci en el marc d’un curs com és el nostre. Si s’ha de fer, s’ha d’articular, relacionar amb el contingut acadèmic/teòric del propi curs, doncs en cas contrari, queda aïllat i amb poca connexió.
D’altra banda, la sessió no va donar absolutament per res què no fos allò precisament: una presentació i poc més. Comença a inquietar-me el fet què encara, a Barcelona no s’hagi après la lliçó de com evitar dilapidar una ingent quantitat de diner públic, al servei d’una idea i d’uns iluminatti, què busquen megaprojectes en edificis mastodòntics ( 14.000 metres quadrats, si no recordo malament ), deixant de banda, molt probablement perquè ningú ens ho va aclarir, la viabilitat del projecte, des d’un punt de vista econòmic.
Comença a preocupar-me molt seriosament què els gestors culturals d’aquest país concentrir els seus esforços en discursos pseudo-intelectuals de la capacitat d’un museu, des de la seva torre de marfil i oblidin molt més del què seria desitjable què finalment, un Museu s’ha d’orientar al mercat, al públic i ha de ser un projecte econòmicament sostenible en el temps.
Completamente de acuerdo contigo!
Benvingut el debat i la vivesa de les argumentacions. S’està generant una debat molt valuós.
Només un apunt “per al·lusions”: jo sí q crec, Paco, q el Postgrau és el lloc perquè vinguin responsables de projectes en gestació a explicar-los. Aquest ha estat el primer, però no serà l’últim. Tindrem presentacions d’altres projectes i també casos d’estudi. El proper serà el del nou Museu de Ciències Naturals q, com sabeu, es traslladarà de la Ciutadella al Fòrum.
Independentment dels punts forts i febles q pugui tenir cada projecte, jo ara no hi entraré, és interessant q, com a gestors, conegueu els que s’estan preparant i pogueu tenir informació de primera mà. A més, cada cas d’estudi s’associa a un mòdul en concret; en aquest cas, conèixer el projecte museològic i museogràfic del DHUB incidia de ple en allò q tracta el mòdul 1.
Vaja, aquesta era la nostra perspectivva, i per això la vam programar, però ens agradarà contrastar-la amb les vostres percepcions.
Que segueixi el debat!
Hola nois,
una mica tard però estic molt d’acord amb la Dévorah i el Paco, crec que des de dos punts de vista diferents però coincideixen amb mi que s’ens va presentar un projecte aparentment molt complex i faraònic (més de pressupost que de concepte), i que potser una visió més orientada a públic (com diu el Paco, i ho sento Déborah però el marketing a vegades funciona, no per posar paraules – estic d’acord!- però si sentit comú en el projecte: quina és la estratègia, objectius, i sobretot plantejar una oferta de serveis interessants. Per cert, no ens oblidem de com comunicar-la (no a les classes del Idec!, sinó al públic d’una manera potent, motivant i sincera, perquè algun dia ens puguin visitar.