El cap de setmana passat es va celebrar la trobada GLAM-WIKI al British Museum, unint a una part del sector cultural anglès (Galleries, Libraries, Archives & Museums) amb gent de la wikipedia. Amb un programa molt interessant, vam poder escoltar opinions de molts experts, com Kenneth D.Crews, de la Universitat de Columbia, Tom Morgan, de la National Portrait Gallery, o Matthew Cock, del British Museum.
Com deia el cartell de l’acte, en temps d’austeritat econòmica el sector cultural ha d’imaginar noves formes de treball per maximitzar la difusió del seu patrimoni. Una d’elles és intentar aprofitar l’audiència de pàgines com la wikipedia, consultada per més de 375 milions persones al món. La versió en català rep 17 milions de visites al mes.
- Fer arribar els coneixements acumulats de la institució a una immensa audiència global, més enllà de l’abast de la pròpia institució.
- Millora de la reputació: cobertura de premsa i boca-orella.
- L’oportunitat d’aconseguir un nou i molt efectiu grup d’e-voluntaris.
- L’obertura del coneixement i la cultura lliure és també una expressió de la preservació cultural.
- Accés a coneixements tècnics, informació i recursos de difícil accés.
- Fer entendre als professionals que Wikipedia és un moviment social, no una xarxa social. És una organització d’aprenentatge i no un producte més d’internet.
- El compromís amb el sector cultural és més engrescador per als viquipedistes, vinculant-los a l’entitat.
Una de les seves missions de tota institució cultural és fer accessible la col·lecció a generacions futures. Segons alguns conservadors, les generacions futures ja han arribat i tenen els mitjans tecnològics necessaris per demanar l’accés a molta més informació de la que estem acostumats a donar.
Els drets d’autor
La gestió de drets d’autor no és un tema recent. S’ha regulat durant tota la història de la humanitat. Els que hem canviat som nosaltres, com creem, com compartim contingut, com generem idees. Per això els defensors de la cultura lliure comentaven que aquestes lleis han perdut el sentit. Actualment pagar una entrada a un museu frena menys l’accés a la cultura que protegir digitalment les imatges de la col·lecció.
Un dels temes més debatuts va ser la gestió de llicències de drets d’imatges. Es va discutir sobre si fer fotografies d’obres en dos dimensions (quadres) genera o no drets d’autor. Sembla un tema irrellevant, però molts museus britànics obtenen un important percentatge del seus ingressos mitjançant les llicències de reproducció d’imatges. Tant és així, que el 2009 la National Portrait Gallery va denunciar formalment a un viquipedista per haver penjat a Wikipedia Commons, el repositori d’imatges de la fundació, més de 3.000 imatges d’obres del museu. Les obres oficialment no tenen drets d’autor, però no ho va veure així el museu, que veia perillar una de les seves fonts de finançament.
Conclusions
Tots van estar d’acord en dir que, si la viquipèdia s’està convertint en l’enciclopèdia familiar del segle XXI, els historiadors i agents del sector tenen l’obligació professional de col·laborar a fer-la el millor possible.
Blog de Gestió Museística 
Muchas gracias por compartir con nosotros tu experiencia en Londres!
Considero que hoy en día muchos museos continuan teniendo ciertas dificultades para asimilar y utilizar tanto los nuevos elementos tecnológicos como sus nuevas funciones y, por eso, van a un ritmo más lento que el de la evolución de la sociedad. Debe hacerse un esfuerzo para integrar a la nueva generación de “Nativos Digitales” pues no sólo consumen, sino que optan por crear, involucrarse y difundir públicamente sus ideas y trabajos.
Si los museos quieren llevar a cabo su verdadera función pública deberían permitir el uso de su material, la creación de obras y recursos relacionados y la difusión libre de los mismos, es decir, crear nuevas sinergias participativas con su público. Aquí es donde entraríamos en el debate que tuvistes sobre los “derechos de autor”. No obstante podemos ver que muchos museos ya empiezan a generar contenido específico para su distribución en Internet bajo licencias copyleft y, colocan en sus web recursos descargables para los usuarios (APIs como la del V&A Museum o la del Brooklyn Museum, etc.). Además comienzan a interactuar con su público a través de blog, chat, newsletter… y, a permitirles que colaboren en la creación de contenidos para el museo.
Lo malo para interactuar en un museo es que hoy en día aún es habitual encontrar en los museos prohibiciones para tomar imágenes de sus piezas. ¿Es qué dar al público la posibilidad de crear sus propios materiales va en detrimento de la idea de museo? Actualmente parece que sí pues muchos todavía son contrarios a una distribución abierta de su material o recursos. Pienso que el principal problema es el desconocimiento de las opciones que tienen para dejar de ser un museo tradicional; y lo que quizás les influya más en su decisión el nuevo sistema de desarrollo de estos medios que implican unas nuevas relaciones con los usuarios y unos usos de los materiales diferentes. Y, sobretodo, la implicación que se requerirá del personal.
En este sentido la colaboración entre viquipedistas y las instituciones culturales me parece muy enriquecedora para ambas partes y, no puedo estar más de acuerdo en los beneficios que has indicado. Espero que en breve podamos empezar a leer el fruto de estas buenas conclusiones a las que habéis llegado.
Retroenllaç: GLAMwiki Londres 2010 – Kippelboy.cat
Retroenllaç: GLAMwiki Londres 2010 – Àlex Hinojo