Els museus de ciència: Espectacle vs. Aprenentatge

Per Roser Tresserres

Aquells que recordem l’antic Museu de la Ciència ho fem des de la visió que en teníem com a nens. Era un lloc fascinant  ple de màquines, peixeres, botons, manetes, palanques, tubs de vent, un espai  per fer bombolles, etc. Era, i pel que em consta encara és, un espai d’estimulació sensorial on suposadament els nens entraven en contacte amb la ciència i n’aprenien. A més, hi havia altres espais i activitats, com el Toca-toca (que ja forma part de la memòria col·lectiva) o els experiments amb electricitat. L’any 2004, va reformar-se per convertir-se en CosmoCaixa. Un espai enorme, diàfan, amb una reproducció de la selva amazònica i una munió d’interactius proposats com petites illes on cadascú pot apropar-se i experimentar.

El Clik - CosmoCaixa

El Clik – CosmoCaixa

Només hi ha un petit inconvenient: Tant en l’antic museu com en l’actual, la funció educativa es perd en l’espectacle i l’atractiu de l’espai  i els mòduls interactius. Els nens-i els no tant nens- arriben a un mòdul, premen un botó observen la reacció i se’n van. No sembla que se n’aprengui res. Hi falta un espai que els permeti parar i reflexionar sobre què ha passat, perquè just al costat ja hi ha un altre mòdul esperant-los.

Una de les principals funcions del museu, com hem sabut des del primer dia de postgrau, és la d’educar. Això em porta a analitzar l’altre centre de ciència de Barcelona: el Museu Blau.

Aquesta seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona – oberta l’any 2011- és l’evolució dels antics museus de Zoologia i Geologia que hi havia al Parc de la Ciutadella. Actualment té una exposició permanent on s’explica la biografia de la Terra i que té taules interactives amb vídeos i animacions que expliquen les diferents transformacions del planeta i els éssers vius. A diferència de Cosmocaixa, aquí no s’intenta enlluernar amb espectacularitat. Aquí les peces de la col·lecció són les que fan la feina.

Pangeica - Museu Blau

Pangeica – Museu Blau

Una de les forces del museu és el seu programa educatiu i el seu Niu de Ciència (l’espai per a infants de 0 a 6 anys). Totes les seves activitats estan pensades de manera que es produeixi un cicle d’ensenyament-aprenentatge, i es plantegen de manera que el nen segueixi un mètode d’investigació per obtenir un mateix les respostes a reptes o preguntes que es plantegen.

Els dos centres plantegen una aproximació afectiva a la ciència, l’un creant una atracció visual/sensorial i l’altre encoratjant la curiositat i les ganes de veure què més hi ha al darrere. Totes dues concepcions tenen molt potencial: l’una perquè apropa fenòmens d’una manera que acompanyada d’una bona reflexió,  seria una gran manera de fer arribar la ciència als nens. L’altra, perquè fent treballar i buscar respostes ensenya què és el mètode científic i com es treballa realment en aquest camp.

Jo no m’atreveixo a dir quina de les dues és millor, però crec fermament que com a propostes complementàries poden aconseguir que tota una generació de nens es torni a interessar per la ciència.

Enllaços relacionats:

CosmoCaixa– Pàgina web de CosmoCaixa – Museu de la ciència.
Som Educació– Llibre editat per el departament d’activitats del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

 

Quant a Gestió Museística

Blog del Curs de Postgrau en Gestió Museística
Aquesta entrada s'ha publicat en Debats, Educació, Museus i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s