Quan el Blau crea una bona exposició

Per Guillem Gasulla

Soviética ens passa aquells que ens dediquem al món de l’art i la gestió de museus, que acostumem a dirigir les nostres crítiques i anàlisis a les grans institucions públiques. I escrivim paràgrafs i paràgrafs (a vegades amb una narrativa metafòrica i tècnica que sobrepassa la capacitat lògica) intentant veure i corregir les bones i males maneres de gestionar una col·lecció i promocionar un museu. Deixant, en moltes ocasions, de mirar també aquelles petites galeries o fundacions amb molt pocs recursos de promoció i difusió però amb joies artístiques d’autors mundialment coneguts que acaben en l’oblit en intentar competir amb els grans museus. I que en molts casos ofereixen una oferta expositiva molt més interessant que aquelles que podem veure en les grans institucions. No fa ni una setmana sortia del metro a Plaça Catalunya quan em vaig fixar en un cartell a la paret que anunciava sota el nom Blue: Homenatge a l’invisible una exposició amb obres d’artistes de la talla de Warhol, Basquiat, Lucio Fontana o Yves Klein entre d’altres. Moltes coses em van passar per la ment: – Bah! Seran obres menors!, -No conec la galeria, a saber on queda! Com és que no m’he assabentat d’una exposició com aquesta fins ara! I mentre pensava tot això corria a agafar el mòbil i escriure en una nota http://blueprojectfoundation.org. Quan vaig arribar a casa vaig visitar la web i certament l’exposició seguia en vigor. Una sort perquè cada cop m’entrava més neguit per conèixer aquesta galeria desconeguda. Així que aquest cap de setmana he decidit visitar la Fundació, la qual quedava a dos carrers de casa meva. Després de la gran decepció general que jo i tots els alumnes del Postgrau vam tenir en sortir de l’exposició de Cartografies del Rif al MACBA, i de l’engany que ens van oferir, desitjava ferverment veure una bona exposició. Encara que la tesi de l’exposició fos una cosa tan simple com el color blau. És cert que a primera vista la Fundació Blue Project pugui semblar una simple galeria d’art, de fet no fa ni 5 mesos que es va inaugurar i òbviament tot encara està per començar. Però quin començament… Amb certa timidesa vaig entrar i vaig decidir preguntar com havia sorgit el projecte. I em van explicar la gent que hi treballa, que la idea va sorgir de diversos col·leccionistes privats que volien un lloc on mostrar la seva col·lecció i crear un centre on els artistes poguessin crear i alhora compartir les seves creacions al costat de grans mestres de l’art. La Fundació disposa de dues galeries d’art: Una de gratuïta anomenada Sala Project, on regularment es fan performance, mostres d’artistes emergents i artistes residents que treballen en el taller de la fundació. I un altre de pagament anomenada Il salotto on aquests dies es pot gaudir de l’exposició Blue: Homenatge a l’invisible. Ja havia quedat captivat amb l’espai de la Fundació i la mostra gratuïta anomenada Repetition de Ken Matsubara em va deixar amb la boca oberta. Si l’exposició gratuïta ja era bona, la de pagament no em podia imaginar.

blau 1

Jean-Michel Basquiat, The dingoes that park their brains with their gum (1988)

I aleshores…pum! L’explosió del blau. Tampoc us vull fer una descripció de tot, ja que m’agradaria que anéssiu a veure l’exposició.

Blau 2

Andy Warhol, Mickey Mouse (Miths Series). 1981

Però crec que és un gran exemple de com es pot fer una molt bona exposició amb molt pocs recursos. On un grup de 9 obres expliquen tota una tesis molt interessant en relació al color blau i on el concepte de l’exposició s’entén en la seva totalitat gràcies a l’excel·lentíssima qualitat de les obres. I el més interessant de tot de l’exposició no és el contingut (a parer meu) de les obres o les possibles crítiques que transmet l’obra. O conceptes tan clars com la cultura popular i les seves icones a través de les obres d’Andy Warhol. És deixar-se portar per una gamma cromàtica de colors i veure com cada artista agafa una tonalitat de blau i en fa un ús completament diferent en cada obra. I veure com el blau per si sol construeix tot el discurs i fa que no sigui necessari una gran museografia o tenir tots els displays més nous per fer construir una gran exposició.

blau 3

Yves Klein, Terre Bleu

Una sèrie d’obres amb un missatge estètic i visual comú, simple i entenedor, com pugui ser el color blau pot tenir molt més sentit que no pas una exposició sobre el concepte metafòric del subjecte i l’objecte on al final de l’exposició no saps ni qui és el subjecte ni quin és l’objecte.

Quant a Gestió Museística

Blog del Curs de Postgrau en Gestió Museística
Aquesta entrada s'ha publicat en Art, collecio, Exposició i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Quan el Blau crea una bona exposició

  1. Guillem Gasulla Benaque ha dit:

    Gràcies companyes per penjar l’artícle!
    Us adjunto de nou la web de la Fundació, que crec que no va.
    http://blueprojectfoundation.org/
    Tot i que l’exposició de Blue va concloure ahir, us animo a veure la següent que s’inaugura aquest 6 de Març i fins al 22 de Juny: Idolatry – What sacred games shall we have to invent?
    Amb obres de Basquiat, Damien Hirst, Doug Aitken, entre d’altres. I em dieu que us sembla el projecte?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s