Homenatge particular a Joaquim Folch i Torres, gran impulsor i director dels museus d’art de Barcelona

Per Montse Fernández

Aquest cap de setmana feia un dia massa esplèndid per tancar-se dins d’un museu de Barcelona. A la nostra ciutat n’hi ha molts i per a tots els gustos, però m’he adonat que n’hi ha un de molt més gran i a l’aire lliure, la qual cosa el fa molt especial; no s’ha de pagar entrada i el circuit de la visita és lliure, un mateix pot triar quina època històrica o quin moviment artístic vol veure i conèixer. Un cop feta la tria només cal agafar la T10 i 5 euros per unes patates i una cerveseta, que és recomanable de prendre a mig matí, mentre donem descans als nostres peus. Donat que la museografia del “Museu Barcelona” és permanent, no cal que patim per l’horari de visita, ja que si avui no acabem el nostre itinerari, el podrem seguir el proper cap de setmana o si anem massa apurats de temps, l’any vinent. Si Joaquim Folch i Torres hagués estat immortal, segurament ens el trobaríem donant voltes per la ciutat – i perquè no, potser acompanyat pel propi Josep Puig i Cadafalch- amb una mà al seu bastó d’excursionista i l’altre mà a una llibreta, tot inventariant aquell patrimoni que s’ha de salvaguardar pels dies del demà. Ja ho va fer durant les dècades dels 20 i dels 30 del segle passat i, gràcies a ell, molt patrimoni romànic es va salvar de caure en mans estrangeres i dispersar-se per ves a saber on, en uns temps on les lleis eren tan invisibles en qüestions artístiques que l’art es venia al millor postor, independentment de la seva nacionalitat.

A partir del 1914, aprofitant el clima de gran optimisme i les moltes propostes culturals que es produïen gràcies a la Mancomunitat (primer govern autonòmic de Catalunya), Joaquim Folch i Torres va donar forma a les seves innovadores propostes museogràfiques. No tenint prou amb ser un dels impulsors de l’art a casa nostra, la seva dedicació el va dur a ocupar el lloc de director dels Museus de Barcelona. La seva valentia i postura propera als joves noucentistes, li va fer xocar amb aquells que es mantenien propers a uns paràmetres més acadèmiques. Però això no el va aturar, per a ell el museu devia ser alguna cosa més que una mera institució passiva aglutinadora de relíquies, devia ser un òrgan de l’activitat científica, un centre d’estudi i investigació i devia establir un diàleg amb el públic. Amb aquesta intenció es va encarregar de fer, ell mateix, la majoria de visites guiades al museu d’Art i Arqueologia de Barcelona (que havia ampliat les seves instal·lacions el 1915) i ben aviat ascendí a director de les seccions d’art medieval i modern, des d’on tindria molt clara la tasca a desenvolupar: ampliar i legitimar el patrimoni. Totes aquestes iniciatives i motivacions li valgueren el títol de representat del consell de pedagogia de la Mancomunitat, donant inici a una carrera plena d’èxits que culminaria el 1920, amb la seva nominació com a director general dels Museus d’Art de Barcelona.

Aquest passat 7 de novembre de l’any 2013 es va celebrar el cinquantenari de la mort d’aquest gran desconegut (1886-1963). No és la primera vegada que la fama no acompanya a aquell que la mereix. Això si, en els seus temps ja en va fer prou d’enrenou! Hem d’agrair al seu elevat interès per l’art i la història de Catalunya i al seu rang, com a director general dels Museus d’Art de Barcelona, entre els anys 1920 i 1939, el que avui podem contemplar les pintures murals romàniques de les esglésies del Pirineu català i aragonès al MNAC, traslladades el 1922.

Folch i Torres va desenvolupar tasques pròpies d’una institució museística: salvaguardar, conservar, difondre i estudiar el patrimoni de Catalunya (funcions que reconeix el màxim òrgan aglutinador dels museus, l’ICOM). Durant la Guerra Civil va vetllar pel patrimoni de casa nostra i va custodiar-lo lluny de les zones de conflicte (Olot, París, Ginebra). Gràcies a aquesta acció es van poder salvar moltes peces irreemplaçables.

Cal destacar una de les seves tasques més importants, centrada en la reestructuració dels museus de Catalunya, per tal de fer-los més accessibles al públic. I parlant de públic i d’accessibilitat, ens adonem que tots dos conceptes són molt actuals i que la ciutat de Barcelona és, per naturalesa, l’espai museogràfic on aquests dos elements es conjuguen de la millor manera. Només cal sortir al carrer a comprovar-ho!

Quant a Gestió Museística

Blog del Curs de Postgrau en Gestió Museística
Aquesta entrada s'ha publicat en Museus, participació i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Homenatge particular a Joaquim Folch i Torres, gran impulsor i director dels museus d’art de Barcelona

  1. Victória Cobarro ha dit:

    Hola Montse!!
    Molt interesant el teu homenatge a la figura de Joachim Folch, de tant en tant cal recordar les persones que han fet posible conservar i salvaguardar el patrimoni del qual nosaltres gaudim sense haver fet res.
    Enhorabona!
    Victória Cobarro

  2. Guadalupe Alfarache ha dit:

    Hola Montse,
    Un artículo estupendo y una figura interesantísima. Gracias por ponerla de relieve porque el patrimonio también lo forman las personas que han sabido luchar por el interés común y la manera de conservar este patrimonio es darlo a conocer y rendirles sincero homenaje.
    Felicidades
    Guadalupe

  3. Raquel Castellà ha dit:

    Un article brillant d’una figura que ha marcat l’història de Catalunya i que com molts d’altres personatges no s’ha fet justícia. Es nota que l’articulista coneix de prop la trajectòria de Folch i Torres i sap destacar-ne els esdeveniments més importants.
    Museòleg, historiador i crític d’art, Folch i Torres passà la depyració de dues dictadures que el destituïren del seu càrrec però no perdé mai l’il·lusió de seguir treballant per l’art del país. L’11 de setembre de 1901, només amb 15 anys d’edat fou detingut, juntament amb vint-i-nou joves més, per dipositar una corona de flors a l’estàtua de Rafael Casanova. Encara ara conservem l’imatge del fotogràf Areñas on es veuen els trenta joves catalanistes detinguts i es pot identificar un joveníssim Folch i Torres. Resulta ben curiosa l’imatge!
    Un fet del tot rellevant és quan es feu càrrec de la conversació del Cau Ferrat en museu públic; sense cap mena de dubte una gran tasaca. Tot i que penso que una de les coses que més li hem d’agrair, tal i com explica Montse Fernàndez, és quan el 1934 va procurar la salvació del patrimoni artístic català des del Museu d’Art de Catalunya durant la guerra civil. Després d’haver realitzat un gran nombre de tasques al llarg de la seva vida encara li va quedar temps per dirigir “La pàgina aística de la Veu de Catalunya”, la “Gaseta de les Arts”, el “Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona…
    Una alegria que en els postgraus i màsters dedicats al món de la museologia es tingui ben present la seva tasca dins els museus catalans.

  4. Pilar Maset i Tuègols ha dit:

    Montse m’ha agradat molt que em facis coneixedora d’aquest article. Celebro que treballis la il·lustre figura de Folch i Torres, Comparteixo de totes totes la teva visió. És gràcies a gent que estima el patrimoni i alhora té empenta i visió de futur que un país avança. Cal afegir, que si nosaltres hem fet Història de l’art amb un pòsit substancial de romànic és també gràcies a ell, per tant nosaltres també li hem d’agrair. Endavant Montse i felicitats per contribuir a mantenir la seva figura viva.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s