Les administracions públiques, culpables de tots els mals dels museus?

per Carme Carrera

Aquest article només pretén ser una reflexió a partir dels múltiples comentaris que des de l’inici del postgrau s’han deixat sentir a gaire bé tots els mòduls i des de diferents sectors i disciplines.

De vegades la crítica cap a l’administració pública ha estat en relació a la gestió, d’altres per la lentitud burocràtica,  les retallades han estat el tema estrella i no menys importants han estat els comentaris sobre  les tasques dels professionals treballadors i treballadores de l’administració pública.

Etimològicament, la paraula administració prové del llatí i significa aquell que realitza una funció sota el comandament d’un altre, és a dir que presta un servei a un altre. Estar al servei d’un altre, de la societat, ajudant a que aquesta sigui més productiva amb eficiència i eficàcia.

globus 1En termes més col·loquials, és la ciència social i tècnica encarregada de la planificació, organització, direcció i control del recursos (humans, financers, materials, tecnològics, del coneixement etc…) amb la finalitat d’obtenir el màxim benefici possible: aquest benefici pot ser econòmic o social, depenent de les finalitats que persegueixi la organització.

Després d’aquestes definicions, i partint de la base que l’administració ha de donar un servei, jo afegiria també, un servei a la ciutadania. A més ha de fer-ho amb eficàcia i eficiència. Per obtenir resultats cal que hi hagi una bona organització, planificació i direcció dels recursos.

De vegades parlem de l’administració com a aparell rígid i complex, potser sí que ho és però qui fa funcionar aquest aparell rígid i complex són les persones. I aquest personal que està al servei de la ciutadania, en el nostre cas, dels visitants dels museus, té una organització al darrera i una direcció.

Ens oblidem sovint que hi ha polítiques públiques, i que hi ha unes directrius. Es tracta d’una jerarquia, els polítics marquen aquestes polítiques públiques i doten de pressupost els museus. És amb aquestes pressupostos que el museu ha de donar un bon servei.

globus 3Davant de tanta complexitat, de vegades he tingut la sensació que tots els problemes o dificultats (i més amb la crisi actual) dels museus, provenen de les administracions. Tothom ha de ser responsable de la seva parcel·la de treball i conèixer l’encàrrec i desenvolupar-lo amb eficàcia i eficiència.

No és una tasca fàcil però hi ha d’haver una visió oberta a la funció social dels museus que projecten la seva activitat sobre el territori més enllà del seu edifici i sovint més enllà del propi municipi.

La meva reflexió també vol anar en el sentit que molt sovint els recursos humans dels que disposa el museu són una font de riquesa i de col·laboració. El que cal és saber gestionar-los.

Potser si pensem en els museus com a eines de dinamització i sumem esforços amb vocació de servei a la comunitat i per la comunitat tindrem una visió més àmplia per trobar noves estratègies i provocar canvis.

S’han creat debats a classe quan hem comparat les biblioteques amb els museus. Les biblioteques han fet un gran salt endavant i per què no els museus ?

Segurament estan en aquest procés, d’apropament al públic, de col·laboració amb el territori, entitats, agents socials, etc. En aquest sentit, cal treballar en xarxa, amb la implicació de la comunitat. Podem veure un exemple a través de l’Associació de Museus de Territori i Societat.

globus 2Els museus de territori i societat incorporen una filosofia de col·laboració i treball en xarxa que permet optimitzar recursos a l’administració en la gestió de patrimoni, i racionalitzar la gestió de petits museus o punts d’interpretació que es creen sense estructura de gestió per tot el país i que queden immediatament a la seva inauguració buit d’activitats i serveis. Aquests museus, que no estan adscrits a una tipologia institucionalitzada, existeixen per la voluntat de les administracions locals titulars i pel compromís amb que són gestionats pels seus professionals, i de vegades amb manca de recursos i amb limitacions pel que fa al coneixement general de la seva realitat i de les seves potencialitats.

A manera de resum, jo diria que estem en el camí de la transformació dels museus tot i que la comparació amb el canvi que han realitzat les biblioteques públiques no és equiparable. Els museus tenen una complexitat en quan a temàtica i  grandària que fa difícil la seva homogeneïtzació i potser ens hem de preguntar si la gràcia està en que siguin heterogenis.

En qualsevol cas, cal preservar el patrimoni i apropar-lo a la ciutadania (al públic en general) i per això, s’ha d’apostar pel treball en xarxa, per una bona coordinació entre les administracions i les persones que hi treballen per donar un bon servei als visitants dels museus.

Quant a Gestió Museística

Blog del Curs de Postgrau en Gestió Museística
Aquesta entrada s'ha publicat en Debats, Gestió museística, Professional i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Les administracions públiques, culpables de tots els mals dels museus?

  1. Gemma PV ha dit:

    Bravo. Jo, Carme, he de dir que n’estic una mica farta d’aquest argumentari tan repetit a classe. Passem per un mal moment, és cert, hi ha retallades titàniques i la cultura sempre és la primera a rebre. Que hagi fet figa el sistema i l’entrada de diners els deslliura els equips directius de qualsevol culpa? No són allà per gestionar aquests escassos recursos de la millor manera possible? Potser perquè administració/museus van -massa- lligats del braç polític,se’ls contagia entonar “Esta es la España que nos deja ZP” -substituïu els noms propis per museus i polítics/directors que us convinguin- en comptes de les ganes/l’esforç/les bones idees. En aquest postgrau, fins ara, ens han anomenat més límits que solucions (al final haurem de dir-ne “Com NO es fa funcionar un museu!”). Més poble, més política i menys polítics potser ens farien servei però tot és un ball de cadires revisable cada quatre anys i una fira de xoriços darrere l’altra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s