Vogadors urbans a Venècia

Per Jordi Vernis

“L’economia de mitjans és un efecte de la interpretació del lloc”. Així analitza Rui Mendes, eminent arquitecte portuguès, un dels atributs de la Casa Bunyola (Mallorca), obra de Francisco Cifuentes Utrero. Integrada en el paisatge, econòmica i funcional, beu de l’arquitectura tradicional de l’indret on s’insereix però sense rebutjar l’experimentació. I a més, ho fa amb senzillesa: fusta de pi, termoargila i revoltons de ceràmica. El missatge de Mendes és clar: la manera de configurar la imatge d’un edifici -des de l’alçat fins als materials que s’empraran-, ve condicionada, si no determinada, per un entorn singular. Privilegiat aleshores l’entorn que per condicions materials i culturals afavoreix una casuística talentosa, perquè és únic. Així l’elogi d’una arquitectura és indissociable de l’elogi al lloc on es troba.

Casa Bunyola integrada al paisatge-foto de José Hevia

Casa Bunyola integrada al paisatge-foto de José Hevia

Aquesta visió serveix per acostar-se a l’esplèndida Casa Bunyola, i també El pavelló que ha representat  Catalunya i les Illes Balears a la tretzena edició de la Biennal d’Arquitectura de Venècia (29/9/12- 5/11/12), al qual pertany l’obra mallorquina. Vogadors/ Architectural rowers és el títol que Jordi Badia i Félix Arranz posen a una instal·lació que parla de la idiosincràsia constructiva del Mediterrani. 350 metres quadrats ubicats a la Via Garibaldi per acollir els projectes de nou arquitectures públiques i privades, que exemplifiquen Catalunya i ses Illes com a seu d’una tendència basada en el respecte a l’entorn i a l’habitant. Una casuística que respon a paràmetres d’idiosincràsia i no a estratègies lligades a les arbitrarietats de cada situació, com podria ser la fastuositat edilícia en un moment de bonança econòmica.

El projecte curatorial ha apostat per activar processos de construcció que ha batejat com a “permeables”, i que podríem definir a partir d’uns atributs clau que trobem als edificis seleccionats: habitar, conservar, reinterpretar el lloc. Sensibilitat ciutadana, tradició, proximitat, enginy, vida. Economia de mitjans, sobrietat, materials càlids i expressius. El futur sembla replantejar l’arquitectura a nivell quotidià i funcional. Hi ha, a més, la voluntat d’emparentar aquestes característiques amb la novetat. O millor, amb la joventut. La majoria d’autors escollits no arriben als 40 anys. Tampoc són les velles i grans capitals el lloc adequat per buscar aquestes propostes, més prolífiques en països i ciutats perifèriques però emergents. Vogadors veu en el caràcter constructiu mediterrani quelcom que ve de lluny, i que ha romàs també quan Europa volia l’espectacularitat de les grans edificacions, en les quals les persones eren més aviat admiradors/ espectadors dels edificis.

Interior Casa Bunyola-foto de José Hevia

Interior Casa Bunyola-foto de José Hevia

L’exposició passarà com una mostra amb gran sentit crític -i oportunisme, en el bon sentit del terme- si pensem que els autors han sabut mostrar fins a quin punt l’arquitectura més creativa ha estat un dels nuclis responsables de la crisi global. Per demostrar-ho s’ha volgut comparar l’hàbit constructiu que es defensa amb altres tendències europees afins, amb una part final de l’exposició on hi ha 20 obres precursores de les nou centrals. Són l’extrem oposat a un altre model que ha quedat retratat per la crisi amb el seu excés estilístic i administratiu. 10 anys de desmesura a base de projectes inabastables. El cas de Santiago Calatrava declarant davant un jutge per l’excés d’honoraris i l’opacitat general de la construcció de l’Òpera Ciutat de Palma, en són un exemple important. N’hi ha molts més. Per citar-ne tres, el Palau de Congressos de Còrdoba que projectà Rem Kolhaas, la Ciutat de la cultura de Peter Eisenmann o La ciutat del flamenc de Herzog i De Meuron a Jerez de la Frontera.

Ara bé, que els paràmetres arquitectònics defensats per Badia i Arranz hagin estat un atribut característic de certs pobles mediterranis és una tesi que ha de vigilar i tenir en compte l’evidència: ara ja formen part d’un imperatiu que s’expandeix al llarg d’Europa. El món anglosaxó brilla intensament amb casos com el de l’arquitecte escocès Isi Metzstein (mort a principis de gener) o, parlant d’obres concretes, el baix i modest edifici annex al museu Isabella Stewart Gardner de Boston dissenyat per Rienzo Piano. El tinent d’alcalde de Barcelona, Antoni Vives, ho resumia perfectament a la reunió de la xarxa FabLabs a Perú l’any passat : “Les persones són el centre del nou urbanisme, capaç d’acollir activitats productives i crear entorns habitables mixts”.

Perfecte. Però aleshores, estem segurs que a més d’un estil propi, no hem creat un discurs ad hoc? Que d’un arquetip original no hem passat a un model artificial, que ara es defensa perquè convé en temps de crisi, i que a més s’exporta internacionalment com a marca? Un estil que brilla per la seva funcionalitat, tanmateix podria transcendir no com a conjunt de paràmetres adequats a seguir –per tant, funcionals-, sinó com a discurs artificial que plau estèticament. Quina paradoxa! Potser no estareu d’acord amb mi. D’acord, no cal patir per ara, perquè les arquitectures presentades són d’una manufactura excel·lent i Vogadors és, conceptualment, un gran projecte curatorial. El primer gran encert de l’actual direcció de l’Institut Ramon Llull. Cal estar alerta, però, de no pervertir aquest ideari constructiu, convertint-lo en un discurs estèticament configurat per recrear-nos-hi. O el que és pitjor, per convertir-lo, en tant que discurs que parla de casa nostra, en un instrument per recrear-nos en nosaltres mateixos.

Quant a Gestió Museística

Blog del Curs de Postgrau en Gestió Museística
Aquesta entrada ha esta publicada en comissariat, Exposició. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s