El cinema i el DDR Museum

Per Maria Velázquez Guilanyà

Fa uns mesos, vaig tenir la sort de poder viatjar a Berlín, ciutat que m’apassiona. Podria ser degut als meus estudis universitaris tot i que, sent sincera, em ve d’abans. D’adolescent, em sentia com una esponja i, no sé com, vaig veure’m atreta per dues pel·lícules alemanyes. Les dues, del director Tom Tykwer, les dues també, protagonitzades per la mateixa actriu Franka Potente. “Lola, rennt”[1] i “Der Krieger und die Kaiserin”[2]. Una pel·lícula em va portar a l’altra. Més tard, va aparèixer la famosa pel·lícula de Wolfgang Becker “GoodBye, Lenin![3] amb Daniel Brühl com a protagonista principal.

Cartell de la pel·lícula "Das Leben der Anderen" de Florian Henckel von Donnersmarck (2006).

Cartell de la pel·lícula “Das Leben der Anderen” de Florian Henckel von Donnersmarck (2006).

Fins llavors, m’agradava centrar la meva atenció en aquelles històries, en aquell idioma que cada vegada m’agradava més però amb aquesta pel·lícula se’m va obrir un nou horitzó: Berlín i el seu passat més recent. Una ciutat que va ser dividida en dues. Dos móns, dues ideologies, dues maneres de viure envoltades per l’atmòsfera de la Guerra Freda. Finalment, uns anys més tard, vaig descobrir la pel·lícula “Das Leben der Anderen”[4] de Florian Henckel von Donnersmarck i Ulrich Mühe com actor principal. Per mi, una de les millors pel·lícules que he vist mai.

Així doncs, amb Berlín sota els meus peus, vaig decidir recórrer aquells espais vistos en pantalla i gaudir d’un escenari que poc ha canviat amb els anys. És una sensació ben bonica quan et trobes amb el passat cara a cara. Un dels símbols més emblemàtics, el mur, visitat diàriament per milers de persones, que l’observen i el fotografien, més per la fama i els seus peculiars gafits, que no pas per la seva cruel història. Els barris de l’est i l’oest on encara es difuminen les diferències estètiques en els seus edificis. En definitiva, una ciutat que ha sabut treure suc de tota aquesta mescla d’experiències passades, bressol d’una subcultura alternativa i bohèmia, no ha esborrat del present la seva història més recent i, sense cap mena de dubte, més dolorosa. I justament en el seu caràcter s’hi deixa entreveure una estima a la cultura. De tot el ventall de possibilitats, Berlín gaudeix d’un bon grapat de museus. Per les meves inquietuts d’adolescent, el Museu de Pèrgam era un lloc d’obligada visita per mi, entre tants d’altres. Per altra banda, el cinema alemany m’havia aportat la necessitat de no deixar escapar la oportunitat de trepitjar el DDR Museum (Museu sobre la República Democràtica Alemanya de Berlín).

Cotxe Trabant exposat a l'interior del DDR Museum.

Cotxe Trabant exposat a l’interior del DDR Museum.

Està just al centre de la ciutat, al barri de Mitte. He de dir que les tres hores que vaig estar allà em van passar volant. Al principi, vaig tenir la sensació que era petit i abarcava poc, però just entrar vaig topar amb la primera sorpresa: un cotxe Trabant, símbol d’aquell estil de vida, senzill i discret, un actor tímid en les pel·lícules alemanyes que tracten sobre la RDA. El temps restant, me’l vaig passar contemplant vitrines, obrint calaixos, tocant objectes, escoltant música, llegint premsa, en definitiva, vaig poder endinsar-me en aquell món caduc que només ara alguns alemanys i nostàlgics encara recorden. Un museu interactiu, que et donava a conèixer un estil de vida, una rutina, una experiència. Alhora, crític amb els esdeveniments històrics i els desviaments ideològics com l’espionatge i el terror infundat. Et donava la oportunitat de gaudir del comfort d’un petit pis comunista o sentir la fredor d’una cel·la de l’Stasi[5], entre d’altres curiositats, com tafanejar la roba dels vuitanta d’un armari, escoltar un llistat de hits de música més famosa a la RDA o descobrir que el nudisme era una pràctica molt habitual.

Cartell de la pel·lícula "GoodBye, Lenin!" de Wolfgang Becker (2003).

Cartell de la pel·lícula “GoodBye, Lenin!” de Wolfgang Becker (2003).

Un cop vista l’exposició, va arribar el torn d’anar a donar un cop d’ull als souvenirs. Tots ells recreacions de productes típics de la RDA: des d’un ós de peluix de l’època fins a un pot de cogombrets de la marca Spreewald (que nostàlgics i seguidors de “GoodBye, Lenin!” reconeixeran amb alegria). No hi podien faltar llibres d’història que tractaven el tema, dvd’s de pel·lícules com les citades aquí i alguns cd’s de música, entre d’altres.

L’exposició, sens dubte, és molt interessant. Més que mostrar-te un seguit d’objectes, t’ensenya i t’aproxima a un estil de vida i a una estètica. Surts del museu amb la sensació d’haver-te pogut endinsar en aquell passat. No és d’estranyar que avui en dia sigui un dels museus més visitats de Berlín, augmentant any rere any el nombre de visites. I sort també, de bones pel·lícules com “GoodBye, Lenin!” i “Das Leben der Anderen”, que t’obren els ulls a passats gairebé oblidats i t’aproximen, en aquest cas, a una gran ciutat i a un petit gran museu.


[1]“Lola rennt” (“Correr, Lola corre”) thriller d’acció del director Tom Tykwer de l’any 1998.
[2]“Der Krieger und die Kaiserin” (“La princesa y el guerrero”) drama romàntic del director Tom Tykwer de l’any 2000.
[3]“GoodBye, Lenin!” tragicomèdia del director Wolfgang Becker, de l’any 2003, envoltada pels successos històrics de la caiguda del mur de Berlín i la posterior reunificació d’Alemanya.
[4]“Das Leben der Anderen” (“La vida de los otros”) drama i thriller del director Florian Henckel von Donnersmarck, de l’any 2006, tracta d’una forma crítica i realista el tema de l’espionatge de l’Stasi, durant els últims anys de la RDA.
[5]L’Stasi, abreviació de Ministerium für Staatssicherhelt (Ministeri de Seguretat Estatal) va ser el servei secret per a l’interior i l’estranger de la República Democràtica Alemanya i, alhora, la institució encarregada d’investigar els delictes polítics. Sobretot, va ser un instrument de vigilància i repressió contra tots aquells ciutadans crítics amb el sistema.

Quant a Gestió Museística

Blog del Curs de Postgrau en Gestió Museística
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, Museus, Visites a museus i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El cinema i el DDR Museum

  1. Gemma PV ha dit:

    Jo vaig visitar aquest museu l’any passat i vaig passar-m’ho molt bé! Encara que sigui una mica Port Aventura o Poble Espanyol, em van semblar molt originals les maneres d’anar disposant els objectes… No hi ha cap porteta ni cap vitrina que la gent no xafardegi!

  2. unpaisdecolores ha dit:

    Un museu molt interessant! M’han entrat ganes d’anar-hi ^^. Realment Berlin és una ciutat amb un fort esperit alemany, marcat per un passat complex, molt complex. L’altre gran bloc temàtic de la ciutat són els memorials de la IIGM, molts dels quals viuen un debat molt viu i interessant (en constant transformació) sobre com abordar aquest tema.
    ¡Ánims i fins aviat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s