Per sota del metre seixanta-cinc

 

Per Gemma Peiró i virgili

Per Andrea Ruíz

Per Andrea Ruíz

Aquest títol, volgudament espès i farragós, és el vel tècnic de la ceguera dels qui surten dels estàndards. Aclareixo. En un museu, els quadres solen penjar-se de manera que el centre quedi a 1.65 metres del terra per no obligar el visitant, diguem-li, “canònic” a forçar cap i coll per estudiar el que s’exposa fil per randa. Però, què veu un nen quan va a un museu si no aixeca el cap?

Us estalvio fotografies de parets.

Fa temps que dono voltes a l’absència de museus per a nens, de mides reduïdes per usuaris de talla petita o amb arquitectures que els contemplin. Sí, sí: hi ha els museus de la ciència i experimentació i les activitats familiars. Però, i l’observació de l’art? I l’accessibilitat, senyores i senyors, a la curiositat?

Fa cosa d’un mes vaig visitar el Centre Belge de la Bande Dessinée a Brussel.les. Bèlgica, mare orgullosa de vinyetes i vinyetaires, va dedicar un museu als eterns personatges de finestreta coneguts per petits i grans. Intrèpida Tintin, vaig encaminar-m’hi per veure si aquest centre, amb una temàtica tan colorista i idònia, havia fet alguna cosa per apropar l’objecte museografiat al nen… Però el museu no va ser exactament com jo esperava. Jo encara diria més: no va ser exactament com jo esperava. Us l’explico.

CBBD, Brussel·les. Fixeu-vos, sobretot, en la interactiva i accessible pissarra. Gemma Peiró.

L’edifici on es troba el “cébébédé”, nom de pila del centre, és peculiar. Es tracta d’un preciós bâtiment de Victor Horta nascut amb la intenció de ser un centre comercial, les Galeries Waucquez. Com si de vinyetes es tractés, cada pis/ala/passadís acull una història diferent: l’espai de la botiga, el de la biblioteca, una brasserie… I, arribats a l’espai expositiu i centrant-me en les sales amb més notorietat, 1) una zona dedicada a la història de la bande dessinée, 2) el “trésor du CBBD”: una sala-bodega on reposa la col·lecció d’originals gran reserva i 3) un recorregut per autors.

Sembla que només aquí van tenir ganes de jugar: a cada autor se li ha dedicat una petita sala ambientada en algun dels seus escenaris. Això sí, tot a taille réelle que vol dir adulta i amb els dibuixos, un cop més, penjats al canònic metre seixanta-cinc. I molta, molta lletra! Si el que volien era fer sentir als nens com barrufets, chapeau!

CBBD, Brussel·les. Gemma Peiró

CBBD, Brussel·les. Gemma Peiró

I així, després de batre’m en duel amb l’ombra de Lucky Luke i quedar desarmada, amb la cua de Marsupilami entre cames i enfilant-se’m al coll com una soga i esperant que el “continuarà…” d’aquesta historieta prometi més que la part ja escrita, vaig sortir del museu. Si teniu criatures, continueu condemnats a aixecar-les en braços perquè puguin veure alguna cosa. Si sou criatures, continueu condemnats a demanar ajuda i, molts cops, a no poder triar què voleu veure i què no. Però, per descomptat i si teniu càmera fotogràfica, podreu fer-vos fotos amb els ninots poc eloqüents dels vostres personatges preferits. Companys, no em barrufa. I vosaltres, encara diríeu més?

CBBD, Brussel·les. Un coet carn de foto de souvenir i “Ceci n’est pas un cigare”, l’acurada i surrealista actualització de Lucky Luke. Gemma Peiró

CBBD, Brussel·les. Un coet carn de foto de souvenir i “Ceci n’est pas
un cigare”, l’acurada i surrealista actualització de Lucky Luke. Gemma Peiró

Quant a Gestió Museística

Blog del Curs de Postgrau en Gestió Museística
Aquesta entrada s'ha publicat en Visites a museus i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s