El valor de la didàctica: el Natural History Museum de Londres

per Júlia Gutiérrez

Com és ben sabut, l’oferta museística a Londres és molt àmplia i d’una gran qualitat. Això no obstant, els grans museus d’art – British Museum, National Gallery i Tate – sovint n’eclipsen d’altres no menys interessants.

Fa un parell de setmanes, vaig tenir l’oportunitat de visitar el Natural History Museum de Londres per primera vegada. Em va semblar una institució excepcional i no només per la seva magnífica col·lecció, sinó especialment per la seva valuosa tasca educadora.

Aquell dissabte al matí, a primeríssima hora, el NHM es trobava ple de famílies amb nenes i nens, tant turistes com locals. De tots els museus que vaig poder visitar, aquest és l’únic on he vist representades entre el públic totes les cultures que habiten la ciutat de Londres. Els infants exploraven les vitrines – col·locades, per cert, a una alçada adient per a ells –, es movien encuriosits per les sales i, fins i tot, alguns d’ells demanaven als pares i mares els seus mòbils o càmeres per fotografiar un fòssil de dinosaure o un ocell dissecat.

Un factor bàsic en l’eficàcia pedagògica d’aquesta institució és l’aposta per la museografia interactiva en totes les seves formes i dirigida a públics molt diversos. Mentre en una de les sales, una educadora disfressada de Mary Anning, la legendària paleontòloga, realitza una activitat amb infants davant els fòssils de plesiosaures, en un dels tallers del museu, un científic dirigeix una sessió sobre cucs amb persones adultes ajudat per ordinadors, material de laboratori i projecció d’audiovisuals. A les sales, se succeeixen els dispositius mecànics amb, en ocasions, objectes en exposició que es poden tocar, com ara àgates i petxines. Les peces originals s’acompanyen de maquetes, imatges i panells de text, que no només expliquen sinó que sovint pregunten al públic, posant a prova els coneixements que ha adquirit en la seva visita (o visites) al museu.

El passat i el present de la museografia conviuen a les sales amb una intencionalitat clara: oferir una visita didàctica i entretinguda, per tal que les persones visitants aprenguin mentre es diverteixen.

Atenció a part mereix la web del NHM, on a més de dades sobre el museu, s’ofereix al o la visitant virtual una gran quantitat d’informació relacionada amb les col·leccions del museu, fòrums de discussió, una secció específica per a infants amb activitats i jocs i, finalment, material educatiu. D’aquesta manera, trascendeix clarament la tasca de publicitar la visita presencial a la institució, dotant la visita virtual d’una entitat pròpia i complementària.

La tasca pedagògica del Natural History Museum, que atreu i fidelitza públics de totes les edats i cultures, dóna sentit a la institució, li confereix una gran rendibilitat social i el converteix en un museu d’èxit amb un nombre ingent de visitants. En la meva opinió, un meravellós exemple de com la didàctica beneficia recíprocament el museu i la comunitat.

Quant a Gestió Museística

Blog del Curs de Postgrau en Gestió Museística
Aquesta entrada s'ha publicat en Museus, Visites a museus i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a El valor de la didàctica: el Natural History Museum de Londres

  1. David ha dit:

    Els museus, com les sales d’exposicions temporals, són centres que reuneixen col.leccions que tenen alguna raó perquè es vulguin conservar i difondre. El nombre de visites que reben no és la única manera de considerar-los exitosos. Tampoc que la didàctica s’adreci a col.lectius específics. Si un museu se centra en la canalla, acabarà sent un lloc avorrit per als adults. I si se centra en els experts, no aconseguirà gaires visitants. Seria del tot interessant saber com aconseguir un públíc generós en nombre i diversificat en tipologia. Espero una tesi que ho expliqui i jo em comprometo a utilitzar-ho en les meves exposicions!

    • Gràcies pel teu comentari, David! Segurament aquesta és la qüestió: pel que fa a l’atracció de públic, dubto que existeixi una fórmula vàlida per a tots els museus i sales d’exposicions, per moltes tesis que hi puguem dedicar! Cada centre hauria de trobar la seva, segons la seva especificitat. En la meva opinió, un dels mèrits del NHM és que l’ha trobada: visitar-lo pot ser tant interessant per un científic com per algú profà en la matèria, per una persona adulta com per un infant. La gran afluència de visitants – si bé no és l’únic indicador del seu èxit, com bé dius – posa en evidència la seva capacitat d’atracció i fidelització d’un públic variat, l’interès que desperten les seves col•leccions i activitats i la centralitat que ha guanyat entre les opcions d’oci que té una família londinenca durant el cap de setmana. En aquest sentit, tot el que un museu pot desitjar: fer una bona feina i que arribi al màxim de gent possible!

  2. Carme Carrera ha dit:

    M’ha semblat un museu per prendre nota. No és fàcil convertir un museu en dinàmic i tenir en compte tot tipus de públic. El que realment és difícil és captar l’atenció, mantenir l’interès i oferir coneixement alhora. L’atractiu d’aquest museu pel què sembla és que quan el visitant marxa, s’emporta alguna cosa més que una distracció temporal. Si la interacció provoca interès, això farà que el record de la visita al museu no sigui només això, a més hi ha un aprenentatge que alhora es pot transmetre. Molt interessant Júlia

    • Gràcies, Carme! Estic totalment d’acord amb el que dius: si el museu aconsegueix enganxar la persona visitant, fer que gaudeixi i aprengui, aquesta voldrà compartir la seva experiència amb el seu entorn. No només transmetrà coneixements obtinguts a la visita, sinó també l’interès i l’entusiasme, que poden motivar altres persones a veure el museu. Sovint aquest és el millor màrqueting!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s