Els museus de París i “les fauteuils roulants“ (les cadires de rodes)

per Carme Carrera

Image

Una ciutat com París és el lloc ideal per admirar i passejar pels seus museus per poder gaudir de les obres exposades. Passejar s’entén sense obstacles, sense barreres. Hauria  de ser fàcil accedir a qualsevol museu, ja sigui gran, petit, famós o desconegut.

El fet és que passejar tothom ho fa lliurament, no cal que ens acompanyi ningú i aquí ve la meva reflexió a partir de l’experiència de voltar pels principals museus de París amb una amiga que sí necessita una persona acompanyant perquè es desplaça amb cadira de rodes.

Vam visitar força museus però només destacaré uns quants. Ens vam perdre en la immensitat del Louvre, vam gaudir dels impressionistes al Musée d’Orsay i també vam passejar pel Musée de l’Orangerie amb “le fauteuil roulant“ com anomenen els francesos la cadira de rodes

M’agradaria destacar, que a nivell de serveis oferts per aquests museus parisencs i pel que conec, podem generalitzar, l’entrada per a persones minusvàlides és gratuïta i també per la persona acompanyant. Si a això hi afegim que també es dóna un tracte preferent perquè no cal fer cues i ens deixaven entrar tots junts, érem cinc persones, el meu comentari seria del tot positiu. No deixo però de reconèixer i valorar aquests serveis i el personal encarregat de fer-nos fàcil l’estada a cada museu.

Image

La nostra entrada al Louvre va ser espectacular, des de la piràmide de vidre hi ha una mena d’ascensor obert que només poden utilitzar les persones amb alguna dificultat. Tot un privilegi per nosaltres, si no hagués estat per la meva amiga, mai no haguéssim anat amb aquell ascensor.

Un altre dia vam anar al Musée d’Orsay i vam gaudir també de tots els avantatges per entrar, un cop dins però, les sales tenen diferents nivells, hi ha esglaons per tot arreu i l’alternativa és agafar l’ascensor. Els ascensors no estan a la vista, ni gaire accessibles, cal trobar personal del museu que t’indiqui i cal anar per uns passadissos llargs, com si fossin un laberint. El tema de les “toilettes” també es mereix algun comentari, com han de ser adaptades, també cal preguntar on es troben i fer un llarg recorregut per arribar-hi.

El darrer museu a comentar és el Musée de l’Orangerie, que segons he llegit, no fa gaire temps que el vam remodelar. Aquí també vam gaudir de tots els avantatges abans referits encara que en aquest cas, vam entrar per la porta del darrera. A l’entrada del museu hi ha una escalinata i jo em pregunto, tant difícil és incorporar una rampa ? No cal posar-la frontal, que entenc que trencaria l’harmonia de l’arquitectura però i dues rampes laterals? No seria tant costós econòmicament parlant i podria quedar ben integrat al conjunt de l’edifici museístic.

Image

La meva reflexió d’aquestes experiències no és una altra que destacar el fet que es podria fer fàcil l’accés als museus en general. Potser només cal pensar-hi.

Tots els aspectes de serveis que s’ofereixen i que ja he comentat, són un pas endavant i una consideració per tal de fer una bona acollida a qualsevol visitant però cal una entrada diferent per aquestes persones que no són tant diferents?

Potser estaria bé normalitzar, fer un accés per a tothom no és tant difícil ni tant car.

De vegades només es tractaria d’instal·lar una rampa. Una rampa representa una transformació minúscula al costat de les grans transformacions de museus de talla internacional.

Les barreres arquitectòniques hi són per oblit, per manca de sensibilitat, manca de voluntat… Ho deixo en un interrogant.

Quant a Gestió Museística

Blog del Curs de Postgrau en Gestió Museística
Aquesta entrada s'ha publicat en Públics, Visites a museus i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Els museus de París i “les fauteuils roulants“ (les cadires de rodes)

  1. Agnès ha dit:

    Llegint l’article, em preguntava com deu ser l’accés al MNAC si algú amb cadira de rodes (o amb cotxet amb nens, que també és un altre cas) hi vol arribar tot passejant…

  2. unpaisdecolores ha dit:

    Després d’uns dies analitzant el tema de l’accés a institucions públiques, turístiques i nacionals; he descorbert aquest blog per primer cop i aquesta entrada. Realment, i no és cap orgull dir-ho, a França un cop més van millor que al nostre país.
    D’altra banda, és cert que Orsay de per si és un caos arquitectònic, com sol pasar en tots els llocs en que s’intenta adaptar a una funció que a priori no era amb la que s’havia concebut. Ens els altres casos, és un evident exemple de discriminació positiva, d’alteració de la normalitat. Crec jo que en el fons es podria reduir a un enorme oblit, en el “no hi hem caigut en…” . Quants directors de museu són minusvàlids? O més ben dit, quants museus van més enllà o fan un plus d’accessibilitat del que marca la llei?

    • Carme Carrera ha dit:

      El blog un país de colors és preciós … i molt útil. Gràcies pel teu comentari. He de dir però a favor del nostre país i la nostra ciutat, Barcelona, que està prou preparada. A París, al metro només hi ha una línia adaptada. A Barcelona, la gran majoria tenen ascensor per facilitar, cotxets de bebé, persones grans, cadires de rodes etc. Alguns museus de Barcelona també tenen entrada gratuïta per persones amb dificultat de mobilitat i per l’acompanyant. Amb l’article només he vulgut manifestar una vivència que vaig tenir a París però que es pot traslladar a qualsevol altre museu del món.

  3. Gràcies, Carme, per haver tocat aquest tema! Com a visitants, sovint ens poden passar per alt les condicions d’accessibiltat als museus per a persones amb diversitat funcional (http://es.wikipedia.org/wiki/Diversidad_funcional), fins al moment en que nosaltres mateixes o una persona del nostre entorn es troba en aquesta situació. Ara bé, com a professionals del sector, considero que hauríem de vetllar per un compromís real de les institucions amb la facilitat d’accès i la qualitat en la visita de tots els tipus de públic.

  4. jaumefontsit ha dit:

    Quanta raó teniu, com diu la meva iaia Carmeta, amb temps i diners tot millora.
    Crec que és el cas de les barreres arquitectòniques, que durant aquests darrers anys de bonança econòmica les administracions han vetllat per a la seva supressió, tant a edificis com a l’espai públic.
    I, el que també és important, han entrat als espais privats. Com, per exemple, al fer-te una vivenda, t’exigeixen que les amplades de les portes siguin accessibles. Veurem com evoluciona ara l’obra pública i privada en aquests temps de crisi.

    I, aprofitant l’avinentesa, molts petons a la iaia Carmeta.

  5. Mar Pérez Molero ha dit:

    Creo que Carme ha dado en uno de los temas más interesantes y conflictivos a su misma vez…la accesibilidad es algo sencillo que deberían tener en cuenta todos los museos,ya que es una de las formas de pensar en sus visitantes y de ofrecerles en muchos casos necesidades primarias…sin embargo hay muchos museos que en la actualidad no piensan así,puesto que son dificultosas las entradas a los mismos e incluso a parte de sus colecciones, y es entonces cuando debemos preguntarnos¿porqué el museo no deja muchos de los visitantes disfrutar plenamente de sus colecciones?

  6. Raquel Castellà ha dit:

    A l’any 2000 l’Associación Profesional de Museólogos de España (APME) van celebrar una reunió sota el lema “Hagamos accesibles los museos” i un dels temes que es va tractar fou l’accessibilitat física dels museus. D’aquella reunió un dels acords que es va arribar és l’objectiu del l’eliminació de les barreres arquitectòniques en els museus. Malauradament, després de tretze anys encara queda molta feina a fer.

    A l’Estat Espanyol, sempre ha estat present la tendència d’ubicar els museus en edificis de caràcter històric, això comporta fer unes intervencions en l’edifici amb la finalitat de la seva adaptació per museu. Unes intervencions que evidentment són una gran inversió de diners i que en més d’una ocasió són molt qüestionades. Aquests edificis solen estar sota un règim de protecció i molts d’ells no s’adapten a l’accessibilitat de tots ls públics.

  7. Mercè ha dit:

    Heu de mirar-vos aquestes webs:
    http://www.iodisgital-catalunya.cat/MostraNoticia.php?idNoticia=388
    http://www.geomuseu.upc.edu/index.php/novetats

    Un Museu de Manresa ha aplicat una iniciativa tan interessant com curiosa en la línia de l’accessibilitat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s