Temples de contemplació de l’art

Per Helena Casadesús

Fa uns dies  vaig visitar una exposició d’art d’un museu públic i un responsable de la col·lecció em va comentar que tenien un problema:  han constatat que hi ha una quantitat considerable de persones que surten de l’exposició tenint la sensació que no han entès allò que han vist perquè els ha faltat informació. Aquesta realitat, que personalment he viscut en alguna ocasió, m’ha fet pensar en com a vegades alguns museus d’art són concebuts encara només com a guardians d’obres d’art i no com a centres de transmissió de coneixement del patrimoni artístic que conserven per a tots els públics. De la mà  d’una nouvinguda al món dels museus, aquest post no pretén ser res més que una reflexió personal  entorn a aquesta qüestió.

Quants cops hem sentit dir que el museu és un espai de coneixement, de gestió de pensament crític, generador d’experiències de valor afegit, generador de vincles, d’influència en l’entorn i  de promoció de patrimoni cultural? Sense deixar de banda aquestes obvietats, el que m’interessa com a punt de partida d’aquesta reflexió és subratllar que el museu, a més de tot això, com a entitat pública és un espai al servei de la societat. Veureu que sempre parlo del museu públic. Entenc que el museu privat, finançat amb recursos privats, pot tenir objectius i missions diferents i oferir un servei a aquella part de la societat que estigui interessada en la seva proposta. Però no té una responsabilitat social implícita envers el conjunt de la societat com té un museu públic.

El treball entorn aquesta funció social del museu  (aprenentatge, participació i creació de coneixement en el visitant) crec que massa sovint recau exclusivament en els departaments d’educació i activitats del museu, els quals amb una programació d’eines pedagògiques i  activitats complementàries relacionades amb les exposicions, intenten cobrir aquestes necessitats fent que la gent participi en la programació cultural del museu.

Personalment, em sembla insuficient i poc eficaç per cobrir una missió tant important. Crec que aquesta feina hauria d’estar implícita en totes les àrees del museu i especialment en totes aquelles que col·laboren en el procés de conceptualització i elaboració d’una exposició. D’acord que la realització de tallers didàctics, presentacions de llibres, conferències, publicacions o  visites guiades a grups escolars són eines òptimes per difondre coneixement sobre la col·lecció. Però vol dir això que per assolir un grau de coneixement mitjà sobre aquella col·lecció, a més de fer la visita a l’exposició has d’anar a una conferència, fer un taller amb els teus fills, comprar-te el catàleg de la col·lecció o fer una visita guiada?

Aquestes activitats les realitza un tant per cent del total de visitants a la col·lecció força limitat. Només cal tenir en compte que no es fan diàriament, ni són gratuïtes en alguns casos, ni tenen un aforament il·limitat, ni estan a l’abast geogràficament de tothom.  Crec que hauríem de plantejar-nos seriosament perquè una persona que paga una entrada per visitar una col·lecció, en alguns casos, no és capaç d’assolir un nivell bàsic i òptim de coneixement sobre allò que ha vist. Una persona que, ja d’entrada, contribueix amb els seus impostos a fer possible que els museus desenvolupin aquesta responsabilitat social, aquesta raó de ser de l’institució.

En aquest sentit,  estan molt bé les visites guiades o  els mediadors a les sales, però això suposa un cost econòmic de recursos humans, de temps i dedicació important d’aquest personal que no es pot oferir tampoc a tots els visitants que entren a l’exposició. S’han d’aconseguir diferents nivells de lectura i comprensió reals en les col·leccions per a tots els públics. No n’hi ha prou amb un petit text d’introducció a la col·lecció, un breu text de sala, unes cartel·les de continguts i mides minimalistes i un servei d’àudioguia només d’algunes obres destacades de la col·lecció.

En els temps de crisi actuals, parlem de com trobar nous finançaments de projectes culturals, de fer nous plans de museus, de com podem incrementar el nombre de visitants o la quantitat de patrocinis  per tenir més recursos econòmics o de com potenciar les campanyes de comunicació per difondre la programació dels  museus i que arribin al màxim de gent possible, entre d’altres.  No obstant, en temps de crisi també ens veiem obligats a discriminar allò realment essencial, d’allò possiblement complementari i normal en temps de bonança, per això és important també plantejar-se si realment tots aquests propòsits s’encaminen a assolir una de les principals raons de ser d’un museu públic. Es transfereix coneixement i cultura a la societat o es transmet una experiència estètica i prou?

En aquest sentit, crec que alguns museus sovint estan allunyats de les necessitats del públic no expert en art. No cal distorsionar la realitat, la magnitud, el valor artístic i patrimonial de les obres exposades, per dotar les col·leccions de més contingut informatiu complementari i fer que realment el visitant no expert comprengui el que està veient. És necessari oferir-li recursos perquè es nodreixi d’un coneixement que abans no tenia i es pugui plantejar preguntes, generar  discussions i se li desperti curiositat per saber més. Propiciant la mera contemplació estètica d’una obra d’art a l’espera que es generi una experiència artística en el visitant, crec que no n’hi ha prou.

M’agradaria compartir una cita que he trobat interessant per resumir la reflexió d’aquest post i que ha donat peu al seu títol:

«Remarkable arts organizations are more than just temples of art. We are relationship builders. Today we lead, tomorrow we may follow, but we take our cues from our communities, for whom we were built to serve.»  (Chad M. Bauman, 2012, Arts Marketing)

Quant a Gestió Museística

Blog del Curs de Postgrau en Gestió Museística
Aquesta entrada s'ha publicat en Art, Cultura, Museus, Visites a museus i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s