En aquests temps de crisi…

Per Marina Pons (@marinouski)

Avui us posposo un exercici diferent, enlloc de parlar d’alguna de les exposicions que hem visitat últimament o de les darreres novetats en gatets digitals, he optat per presentar-vos un tema que a priori sembla molt menys atractiu: el finançament dels projectes culturals. Segons el meu punt de vista és fonamental saber en quin món estem vivint i treballant, i l’actualitat ens proporciona dos elements molt diferents a partir dels cada un pot treure les seves conclusions.

En aquests temps de crisis les retallades de pressupostos públics son notícia dia sí i dia també. Tots els departaments i totes les institucions han minvat la despesa, i la cultura no s’ha salvat. S’han parat nombrosos projectes, o bé han quedat reduïts a la mínima expressió: hi ha museus comarcals que només obren els caps de setmana i si tenen visites concertades, les exposicions temporals dels grans museus duren sis mesos enlloc de tres, i institucions emblemàtiques com el Liceu tanca durant tres mesos per falta de liquiditat.

Crisi vol dir canvi i oportunitat. On són les noves oportunitats per sobreviure?

Per una banda el nou govern de PP amb el ministre de cultura al capdavant José Ignacio Wert, està treballant en la nova llei de mecenatge que ha de permetre l’entrada de més capital privat en el finançament de la cultura. Aquesta llei encara en procés ha començat a generar cert rebombori en el sector cultural. La majoria de professionals estan d’acord que un canvi en la legislació actual és necessari i urgent, ara bé, com es farà aquest canvi o fins on arribarà, són qüestions que creen certa controvèrsia. Hi ha cert temor que la nova situació no sigui realista amb la mentalitat del nostre país, que a diferència de la nord-americana, tradicionalment ha estat poc sensible a la inversió en cultura.

Millorar els avantatges fiscals a les empreses que apostin per la cultura podria ser una primera passa, però no l’única. Igualment s’han de mantenir de manera ferma la inversió pública en cultura, ja d’altra manera es pot caure en el perill d’una mercantilització total i absoluta, i perquè la cultura és un dret de la nostra societat, i per tant un deure dels nostres governs.

Per altra banda, i per intentar ser una mica positius i optimistes, en els últims temps la situació de paràlisis econòmica ha fet néixer noves iniciatives que volen mantenint viva la cultura, especialment en els entorns alternatius. En temps difícils la gent busca solucions per tirar endavant els seus projectes, i actualment el crowdfunding està guanyant cada dia més adeptes. Microfinançament de projectes a partir de les aportacions dels usuaris i consumidors de cultura. Un eina que per una banda ajuda al desenvolupament i la viabilitat dels projectes, i per altra crea una comunitat de gent amb interessos comuns, molt actius en xarxa. Ha estat definitiu per l’enlairament de projectes com Verkami o Lanzanos la generalització de l’ús de les xarxes socials i el canvi en les nostres costums que això ha suposat els últims anys.

Aquest un post de reflexió, que vol aportar un punt de realisme, ja que considero que és molt important veure que està passant més enllà de les parets dels museus i les institucions, per no rendir-nos, per poder engegar nous projectes i sobretot no deixar-nos emportar per les onades de negativitat que ens arriben.

Què en penseu?

Quant a Gestió Museística

Blog del Curs de Postgrau en Gestió Museística
Aquesta entrada ha esta publicada en Cultura, Món empresarial, Museus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a En aquests temps de crisi…

  1. Davinia ha dit:

    La crisi últimament és l’excusa perfecte per justificar que tot funcioni malament i ho paguin els de sempre. A les darreres classes hem vist les pràctiques malbaratadores dels museus que decideixen gastar-se fortunes en exposicions vistoses de les quals després es pot reaprofitar 0, cosa que no passa a altes països. I quan les coses van malament, ai… és que no tenim per pagar-te, no tenim calés per fer exposicions (però portem anys malbaratant calés), etc. Home, doncs aquesta fórmula no funciona.
    La inversió privada és negoci, mercantilització; però la pública és politiqueo i ideologia, projectes que s’aturen pel canvi de govern o iniciatives que es destrueixen perquè són un èxit de l’altre partit. Un bon equilibri entre totes dues esferes seria ideal: la privada per garantir que s’inverteix en allò que interessa als públics (la demanda marca l’oferta, no?) i la pública per garantir l’accessibilitat de la cultura a tothom.

  2. Carla ha dit:

    Estic totalment d’acord. Sabem de la crisi evident per la qual estem passant però és ben cert que aquesta també serveix a molts com a excusa o justificació per a tot. Com bé diu la Davinia, els museus fa anys que realitzen exposicions de xifres desorbitades i penso que, malgrat l'”aparent” crisi als museus i com s’ha pogut corroborar a classe, les xifres finals continuen tenint masses zeros…
    Pel que fa al “crowdfunding” trobo que és una via de financiació brillant com a estratègia a, com bé deies Marina, “aquests temps de crisi…”.

  3. Gina Escoda ha dit:

    Em sembla molt interessant haver proposat un tema com aquest al blog. La crisi és el denominador comú en els mitjans de comunicació, les sobretaules amb amics, en converses a la cua de la fleca, a la sala d’espera… en els nostres pitjors malsons. La crisi no ha aparegut del no res, i cal analitzar com hem arribat fins aquí per no tornar a repetir els mateixos errors. Ara són temps d’estretors i retallades, aprofitem aquests moments per recollir dades, analitzar-les i crear nous plans d’actuació, més realistes, menys especuladors i més sostenibles. I esperem que mica en mica la crisi deixi de ser la protagonista de les nostres vides.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s