Per Vanessa Tedejo Farré ( @nessa_tf )
Última setmana de l’any, hem acabat el segon mòdul i just abans de vacances hem encetat el tercer. Una primera classe de mòdul que no ens va deixar indiferents i que entre d’altres ens obra portes a nous replantejaments, funcions i canvis de paradigma en museus i institucions culturals. I tal I com s’ha comentat en posts anteriors (Tecnologia als museus, Nous i vells museus d’història de la ciutat), les noves tecnologies s’han obert camí als museus de tal manera que ja no es poden obviar.
Si els museus cada vegada més es volen obrir cap a fora, plantejar exposicions i activitats que es vinculin més al seu públic, que el facin participar o interactuar, s’accentua encara més aquesta necessitat de canvi. Així mateix si els museus es plantegen tenir una funció social. En aquest marc, hi ha diferents departaments dins de la institució que han de tenir un paper actiu i rellevant: i no l’hauria de ser un d’aquests el departament educatiu? La connexió amb els públics hauria d’estar íntimament lligada al desenvolupament del departament educatiu i de programes d’activitats i exposicions.
¿Sabem què en pensa el públic del què esta veient o llegint a la institució? ¿Sabem quin tipus de visita els hi agradaria? ¿Què s’emporten del museu i/o institució els visitants?
Autor: Elliott Erwitt, Museo del Prado
Autor: Elliott Erwitt
Si partim de la idea de que un museu és un espai de coneixement, de diàleg, de debat. Un espai per generar mentalitat crítica. Crec que el departament educatiu hi ha de tenir un paper d’igual amb la resta d’àrees implicades en la concepció i producció d’exposicions. Quina és avui dia la realitat dels departaments educatius als museus del nostre país? Quin paper juguen dins de les funcions de la institució? Quants tenen un equip intern propi? Quants mostren clarament les seves propostes a les seves webs? Si ho fan, quin tipus de propostes hi ha? Una dada anecdòtica però rellevant a la vegada… Quants museus hi ha a Catalunya i quants tenen departament educatiu? Si entreu a Patrimoni.gencat hi ha un apartat anomenat L’educació als museus, només hi apareixen 20 enllaços a departaments educatius…
El reconeixement educatiu als museus està canviant i millorant, ara bé queda molta feina a fer: per exemple, els agents implicats viuen molt precàriament aquesta situació, els/les educador@s que treballen en el museu, moltes vegades són persones subcontractades. La feina d’educador@ en general està poc reconeguda i poc valorada, tenint en compte la importància que pot tenir o hauria de tenir en la institució.
Taller a la Fundació Miró (Institut Ausiàs March)
- Retrospectiva Juan Muñoz, Museo Reina Sofia (extreta del flickr)
Hi ha una feina molt important a fer en aquest aspecte, és necessària la revaloració educativa en els museus, molt present en alguns i inexistent en d’altres i les noves tecnologies són un element imprescindible per ajudar a aconseguir-ho. A Estats Units des de fa uns anys ja s’ha detectat aquest canvi de paradigma, projectes que es mouen entre lo artístic, lo educatiu, lo polític i social, exemples que es poden trobar al MOMA, The New Museum o al Guggenheim de Nova York entre molts d’altres. Projectes que van més enllà i en els que fins hi tot es podria arribar a parlar de “comissariat educatiu i/o pedagògic”. També a Espanya ha començat a donar-se, dos projectes a destacar serien per exemple Mirant des de fora, que va tenir lloc al 2009 i Transductores, encara actiu; de la mateixa manera és significatiu el seminari que es va fer al MACBA l’any passat: Al voltant de la recerca artística.
Mirant desde fora
Aquí us deixo algunes propostes interessants de projectes a diferents institucions:
- Fundació Joan Miró: Play Miró
- Fundació Tàpies: Arts combinatòries
- mNACTEC: Joc del Big Bang
- CCCBEducació
- Transductores
- ART AIDS: Mirant des de fora – un projecte expositiu i educatiu organitzat per la Fundació ART AIDS però en la que també van col·laborar diferents museus i institucions de Barcelona i arreu del món.
Blog de Gestió Museística 
Opino que part de la causa de la manca de valoració de l’educació als museus prové d’una manca de valoració de l’educació en general. Amb un sistema educatiu i una societat que permeten un 31,2% de fracàs escolar (dades del gener de 2011; font: elperiodico.com) no anem bé.
Dir que els joves estem molt preparats i, seguidament, que els voluntaris són molt importants, tampoc ens fa anar gaire bé als que ens llicenciem en lletres perquè ens hi volem dedicar, i això ens ho van dir a classe l’altre dia, que és el pitjor (en relació a aquest tema estic d’acord amb l’article del bloc al qual has enllaçat, molt pocs llocs de treball per tant llicenciats de lletres; però de feina n’hi ha i molta, del que manquem és de pressupost per fer-la).
També seria positiu, en aquest sentit, baixar els preus de les entrades dels museus perquè els pares puguin portar els seus fills (o hi vagin els joves pel seu compte) a fer-hi activitats, si no els nens/joves acaben anant al museu quan el cole els hi porta, i això és en comptades ocasions.