Nous i vells museus d’història de ciutat

Per Daniel Venteo (@dventeo)

En els últims mesos han tingut lloc a Europa diverses inauguracions de nous museus d’història de ciutat així com d’ampliacions de les seves exposicions permanents.

És el cas, per exemple, de les noves galeries permanents del Museum of Liverpool inaugurades el passat 1 de desembre per la reina d’Anglaterra, acompanyada per Yoko Ono, on 8 exposicions permanents recorren la història de la ciutat, i les seves connexions amb la resta del món a través del seu port. El de Liverpool és, probablement, un dels museus d’història de la ciutat més capdavanters pel que fa a la seva oferta expositiva (permanent i temporal) i al programa funcional de la seva nova arquitectura. Va obrir les portes, després de diversos anys de reformes, el passat mes de juliol en un edifici singular que s’ha convertit en la nova icona de la façana marítima de la ciutat.

També és el cas d’una altra ciutat portuària europea que tampoc és capital d’Estat però que des de fa dècades s’ha destacat per la seva potència econòmica: Anvers. Poques setmanes abans que Liverpool, la ciutat belga inaugurava el seu nou Museum Ann de Stroom el 17 de maig, vigília del Dia Internacional dels Museus. Aquest projecte, que també té en la nova seu un dels principals atractius més enllà dels contiguts, ha estat el resultat de la voluntat política del seu ajuntament de combinar en un mateix museu les col·leccions sobre la història de la ciutat i el seu port amb les col·leccions etnològiques d’arreu del món existents als museus municipals. El resultat és una proposta de quatre galeries permanents temàtiques que no acaba de convèncer ni als visitants —que es desorienten per la coexistència de dos eixos temàtics tan dispars, que no dialoguen entre sí— ni als mateixos responsables del Museu, que ja pensen en reformar algunes de les exposicions inaugurades tan sols fa uns pocs mesos. Una altra de les mancances del Museu és la inexistència d’una exposició permanent de síntesi sobre la història d’Anvers que pugui ser d’interès tant per als ciutadans locals interessats en la seva pròpia història urbana com per als estrangers.

Aquesta mateixa reflexió va portar els responsables de l’Amsterdam Museum a voler crear una exposició cronològica sintètica, anomenada “ADN Amsterdam“, conceptualitzada per a ser visitada en uns 45 minuts, amb les idees bàsiques de l’evolució històrica de la capital holandesa des dels seus orígens fins a l’actualitat. I a més ho fan presentant una selecció molt acurada d’objectes històrics originals, però sobretot mitjançant recursos tecnològics. Amb l’entrada al museu el visitant rep un full de mà en l’idioma escollit, que és en si mateix una guia de l’exposició i que a la contracoberta incorpora un codi QR.  Aquest fulletó serà utilitzat al llarg de l’exposició per poder veure els audiovisuals en el teu propi idioma i per anar configurant una determinada visita de l’exposició. Al llarg del recorregut hi ha diversos interactius, la resposta als quals va creant un itinierari personal del visitant en relació a allò que més l’interesa dels temes tractats a l’exposició. El resultat final és una proposta personalitzada de recorregut urbà pels carrers d’Amsterdam en funció de si al llarg de la visita a un li ha interessat més l’esperit emprenedor de la ciutat al llarg de la història, la llibertat de pensament dels seus habitants, el seu compromís cívic o la seva creativitat.

Algú podria criticar, no sense raó, que aquest museu està adaptant la seva oferta expositiva permanent principalment als turistes i no al públic local. Les xifres de visitants del museu, tanmateix, avalen l’actuació del Museu, que ha incrementat tant els públics estrangers com també els locals, de la mateixa Amsterdam però sobretot de la resta del país. Els visitants locals, per altra part, són molt més nombrosos en les exposicions temporals, com la que ara dediquen al pintor Van der Helst i el seu retrat de la societat holandesa del segle XVII. Cal tenir present que Holanda, a diferència d’altres països com Catalunya o Alemanya, no disposa d’un museu d’història general. Al llarg dels anys, de fet, ha estat el d’Amsterdam el que ha exercit aquesta funció de museu nacional, tot i que des de fa uns anys el Govern holandès treballava en la creació d’un nou museu nacional d’història d’Holanda. La idea ara sembla definitivament abandonada tant pel context de crisi econòmica com per la controvèrsia conceptual del projecte, que va ser gestat després de comprovar la ignorància de bona part dels diputats del Parlament nacional sobre la història del país.

La funció social del Museu d’Amsterdam també es declina a través d’un potent programa educatiu amb escoles i  dues actuacions estratègiques vinculades a les dues comunitats culturals majoritàries a la ciutat procedents de les onades immigratòries en el segle XX: la comunitat turca i la marroquina. Al seu web tenen digitalitzada i accessible tota la seva col·lecció i ara treballen en la possible creació d’una altra subseu temàtica sobre els segles medievals i el món de la religió per a tots aquells que vulguin aprofundir més sobre aquests aspectes als que ja es fa referència a la seu central del Museu.

Situat en un edifici històric —un antic orfelinat del segle XVII reconvertit en seu del museu— el d’Amsterdam és probablement un dels millors exemples de com fer dialogar patrimoni històric i cultural amb una oferta expositiva adaptada tant a les necessitats canviants dels seus públics i d’un pla estratègic que persegueix fer del Museu la principal finestra a la història i el patrimoni de la capital holandesa. El cas d’Amsterdam, un museu amb uns 75 anys d’història, em fa pensar en el futur dels nostres museus d’història de ciutat. A la llum dels nous museus d’història de ciutat d’arreu del món, com s’ha de plantejar el nou museu d’història de ciutat del segle XXI? Quin és l’últim museu d’història de ciutat que vau visitar? Com us imagineu el museu d’història de la vostra ciutat? Què us hi agradaria trobar?

Quant a Gestió Museística

Blog del Curs de Postgrau en Gestió Museística
Aquesta entrada ha esta publicada en Museus, Públics, Tecnologia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Nous i vells museus d’història de ciutat

  1. Davinia ha dit:

    Molt bo, l’article!
    Sembla ser que Àmsterdam, com en d’altres matèries, és una ciutat pionera. Només el detall de la interrelació fulletó-codi QR el trobo molt encertat com a mecanisme per fer de l’exposició una visita orientada a l’usuari. Els museus han de començar a perdre la por a les noves tecnologies.
    Més enllà de trobar aquesta visita personalitzada com un factor per dirigir l’exposició als turistes, crec que, precisament, aquest component subjectiu, és a dir, el poder fer-te l’exposició a mida a través dels teus interessos, és un factor d’èxit per a la l’experiència dels usuaris. A més a més, el poder visitar-la des de diverses persectives pot ser una bona manera perquè els usuaris visitin l’exposició permament més d’una vegada.
    Crec que aquesta pot ser una tendència general per als museus: personalització, interacció, participació, noves tecnologies. La informació i com la rebem està canviant. El volum d’informació al qual podem accedir és immens, per això cada cop més necessitem que aquesta arribi en petites dosis i sense palla. Sintetizar els continguts i poder ampliar la informació que més ens interessa a través de les noves tecnologies és una bona opció d’aplicació que, a més a més, permet personalitzar les visites.
    Fins aquí la meva apologia TIC jaja

    • Daniel Venteo ha dit:

      Estic completament d’acord. La incorporació de noves tecnologies als museus, i en especial a les exposicions, trenca tota mena de barreres. Hi ha aquesta incorporació es pot fer de moltes maneres que depenen no crec tant dels mitjans econòmics (que també) com de la intenció. Al nou museu d’Anvers, per exemple, s’han limitat a posar tots els textos de l’exposició només en neernlandès i per als visitants estrangers (anglès, alemany i crec que també francès) han incorporat un petit codi qr en una cantonada perduda de la vitrina que et remet a la traducció del text. En definitiva, que el recurs no funciona. A Amsterdam la interacció multimèdia entre el museu i el visitant és constant. El codi QR que cada visitant disposa a través del full de mà, és únic i a més de personalitzar l’idioma dels audiovisuals i recollir les dades de la consulta dels interactius, també permet participar d’altres recursos, com per exemple fer-te una foto en un vestit d’època i, a través del flickr del museu, recuperar aquesta foto mitjançant el teu número de codi QR. Aquí teniu la meva: http://www.flickr.com/photos/amsterdamdna/6475867755/in/set-72157628329902957/

      • Marta ha dit:

        S’ha d’utilitzar les noves tecnologies de manera intel·ligent. Fent una aposta sincera per la seva versatilitat i sense oblidar-se de quin és realment el seu objectiu; que el missatge del museo o exposició sigui entenedor i arribi a l’espectador.

  2. Retroenllaç: Quin hauria de ser el paper dels departaments educatius en els museus actuals? | Blog de Gestió Museística

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s