Durant el curs hem tractat algunes de les principals propostes museístiques que s’estan impulsant a la ciutat, però he trobat a faltar que es parlés d’un dels grans projectes del moment: la renovació del Museu Marítim de Barcelona.
Vista de l’antic espai expositiu des de la passarel•la (Web del MMB)
La remodelació parteix de la necessària restauració d’una part important de l’edifici, però un cop finalitzi la reforma física s’iniciarà la veritable renovació conceptual de la mà d’un nou projecte museogràfic. Des del principi el Museu ha sabut copsar les oportunitats que oferia tal reforma, i s’ha marcat uns objectius que a hores d’ara ens resulten familiars a tots els estudiants del postgrau.
Primer de tot trobem la cerca de l’especificitat, que en aquest cas es planteja com la relació entre l’home i el mar a la ciutat de Barcelona i la cultura que aquesta relació ha generat al llarg dels temps i de l’espai, partint del propi edifici del museu com a paradigma d’aquesta relació. Un plantejament que fa ús d’allò propi i local per arribar a una explicació global.
Aquesta idea es completa amb la intenció de ser accessible a públics amb circumstàncies diverses, donar noves claus de lectura, utilitzar una estructura que permeti la renovació constant a través de microespais expositius, considerar l’experiència del visitant des de tots els vessants (incloent els emocionals i sensorials) fent referència a d’altres disciplines o temàtiques que incorporin elements com el patrimoni immaterial i la quotidianitat, o buscar la permanent interactivitat per tal de construir coneixement progressivament de forma col·laborativa. En definitiva, despertar el interès d’aquest públic que cada cop guanya més protagonisme dins les institucions museístiques.
És innegable que les modes marquen tendències en tots els àmbits, i la museologia no és una excepció, però sembla evident que un museu que vulgui respondre a les demandes de la societat actual ha d’anar per aquest camí. Conservar però no comunicar ni connectar amb els usuaris ha deixat de tenir sentit, en part perquè resulta insostenible.
Plànol del nou projecte (Web d’AV 62)
A partir d’aquestes idees, els estudis AV62 i Bopbaa, guanyadors del concurs d’adjudicació, han desenvolupat un projecte museogràfic al voltant de tres elements vertebradors: PORTA-PONT-PORT.
- La PORTA, que mirarà al mar i el connectarà a la terra a través de l’edifici, serà àmplia, visible, i servirà per introduir continguts, distribuir fluxos de circulació i presentar les Drassanes com un element central del discurs.
- A continuació es passarà al PONT, ampliació de l’actual passarel·la, que permet controlar tot l’espai i connectar-lo, incloent-hi el Jardí del Baluard que s’obrirà per fi al públic.
- I finalment s’arriba al PORT, l’espai de les naus a través del qual el visitant navega. Aquest darrer s’estructura a través d’un sistema de “boies” fixes envoltades de “xarxes” que connecten tots els elements que s’hi relacionen, i es corresponen amb els diferents àmbits expositius de caràcter temàtic, distribuïts entre la terra i la mar.
Esperem que l’actual situació econòmica no suposi una trava per a aquest magnífic projecte i ben aviat puguem gaudir d’aquest nou Museu Marítim encarat al futur.
Alexandra Prats
Blog de Gestió Museística 