Tragèdia o Comèdia Grega

Aquesta Setmana Santa vaig tenir la sort de fer una escapada al Museu de l’Acròpoli d’Atenes, assignatura pendent doncs es planteja ja com una visita obligada pels amants dels Museus quan un visita Atenes.

La visita no defrauda gens, ben al contrari! Entusiasma, i a més, aconsegueix explicar un repte tant difícil com és la història clàssica del que va representar l’Acròpoli i el Partenó quan físicament el Museu el té a tocar (a 300 metres només).

El Museu també té un especial interès donada la polèmica reivindicació històrica que l’envolta.

La visita em va confirmar que aquest és un excel·lent exemple de que les coses poden canviar. Lluny de l’estereotip que podem tenir quan hem anat al Partenó desordenada, plena de turistes, pedres, restes arqueològiques i tot barrejat sense cap ordre. El Museu se’ns mostra amb una gran proposta museogràfica, un bon relat i, sobretot capacitat d’exposar el que el Partenó i l’Acròpoli van representar en aquell moment. Com sabeu, el museu neix entre d’altres per donar resposta a una reclamació històrica i fer front a la posició del British Museum, qui al·legava que donat que Grècia era incapaç de preservar, mantenir i mostrar com es mereixia el conjunt arquitectònic de l’Acròpoli (i entre d’altres les escultures del Fris del Partenó), ells se’n responsabilitzaven  de la conservació, i conseqüent exhibició.

Enmig d’aquesta tragèdia, a Grècia també s’explica el pacte real que es va arribar amb les institucions britàniques amb l’intercanvi dels frisos del Partenó per pollastres (diuen que més de 300!), renunciant a reclamar la seva propietat. Comèdia o tragèdia grega a part, en aquells moments la nació grega estava sotmesa al domini Otomà i estava passant per una severa crisi que provocà greus situacions de fam entre la seva població) .

Potser més ficció que realitat, la veritat és que Lord Elgin, ambaixador britànic del llavors Imperi Otomà on Atenes pertanyia en aquells temps, i amb el permís de les autoritats otomanes  va remoure i extraure durant 1801 i 1805 la meitat de les escultures que restaven en els edificis del Partenó.  Les escultures van ser adquirides pel British Museum al 1816 després que un Comitè del Parlament investigués i aprovés la legalitat de les accions de Lord Elgin.  La col·lecció, coneguda com els marbres de Elgin representa més de la meitat de les escultures decoratives del Partenó: 75 metres dels quasi 160 que tenia el fris original, 15 de les 92 metopas, entre d’altres.

El món de l’art va esperar l’ obertura el 20 de juny de 2009 del nou  Museu a Atenes per veure si la posició del British Museum  canviava.  Però la posició no va canviar, potser més ferma  que mai s’exposa ara a la seva web que el British aplaudeix i dóna la benvinguda al nou Museu, però els fundadors estan convençuts que les escultures que s’exposen són part de la historia cultural de tots i que els seu interès transcendeix fronteres. A més s’afirma que, fins i tot el fet que la seva exposició estigui repartida en diferents Museus, permet una explicació amb diferents visions complementàries, subratllant la significació que té pel món cultural aquestes obres.

El British a més afirma que la seva raó d’existir, la seva missió i visió, és poder explicar la història mundial cultural (des de fa més de 2 milions d’anys fins ara), posant a l’abast a milions de visitants (i de forma gratuïta) les seves meravelles.

El cas grec no és l’únic, de fet també és històricament conegut el cas del bust de Nefertiti que conservava el Museu Egipci de Berlín, i que ara ha quedat completament provat que va ser espoliat. Més greus és el cas africà, doncs el 95% del  seu patrimoni cultural està fora del continent. (país article).

I des del punt de vista legal, com està el tema? A classe ens han explicat que la Unesco al 1964 va començar a regular aquest tipus de conflictes i obliga des de llavors a retornar si les obres han sortit il·legalment o per espoli. De fet ja al 2008 el MET de NY, va haver de retornar a Itàlia una de les seves joies quan es va descobrir que s’havia tret il·legalment del país. Fou el cas grec un cas de saqueig?  L’intercanvi d’una nació oprimida , en crisi i fam, es considera legal?

Grècia, amb el seu Museu de l’Acròpoli, no només demostra que està capacitat per recuperar el seu patrimoni històric, sinó que contesta a la postura paternalista anglesa amb una proposta museogràfica excel·lent. Era molt difícil aconseguir mostrar unes restes escultòriques just a 300 m de l’escenari original on encara es pot gaudir del conjunt de l’Acròpoli. Una part de l’èxit del Museu el té sens dubte la seva arquitectura, dissenyat precisament en exposar un conjunt  que permet gaudir constantment des de l’interior del Museu de les vistes de l’Acròpoli, aconseguint un diàleg perfecte entre els dos móns. Un altre factor d’èxit és la utilització del display, gens protagonista, però si entès per estar a la disposició del que és protagonista (les escultures). Seguint l’exemple de Scarpa en el Museo di Castelvecchio, el Museu segueix aquest equilibri perfecte. I el tercer element és la solució museogràfica segurament més difícil: el Partenó i el fris a la tercera planta. La disposició segueix les mateixes dimensions, orientació i disposició que el Partenó, i les peces del fris es mostren en un continu seguint el mateix ordre original. Això permet una mirada comprensible, amable i propera mitjançant la passejada resseguint el seu perímetre. Alhora s’observen els buits (còpies castes)  en espera pacient de la devolució de les restes del British entre d’altres (doncs també al Louvre, se n’exposen).

Per últim, amb un to més lúdic i personal, recomano molt especialment el restaurant a l’últim pis, on es pot gaudir d’una gran carta de menjar grec (tradicional, apetitós) i a molt bon preu. Disfrutareu de Kolokiftedes, Horiatiki i Tzatziki mentre gaudiu de les vistes impressionants de l’Acropòli.

Cristina López Palacín

Quant a Gestió Museística

Blog del Curs de Postgrau en Gestió Museística
Aquesta entrada s'ha publicat en Art i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s