Els agents culturals danesos, un món a part

Encara no fa tres setmanes que vaig arribar a Copenhague – capital d’un país suposadament escandinau com és Dinamarca, ja que el fet que no formi part de la Península Escandinava potser hi té alguna cosa a veure- i el que més m’ha sorprès és la desorganització  amb què poden arribar a treballar alguns dels agents culturals del país.

Des de la secció cultural de l’Ambaixada Espanyola a Copenhague s’està col·laborant amb diferents iniciatives culturals daneses: el festival de fotografia de Copenhague, el festival OFF de curts d’Odense, cicles de concerts al Museu Louisiana etc. Tots aquests agents tenen una cosa en comú: el poc compromís amb allò que s’ha acordat i la interacció moguda pel pur interès econòmic que hi ha redera de cada proposició. Fet que sobta amb la visió d’ordre i concert que es té d’un país nòrdic des dels ulls d’una persona provinent d’un país del sud d’Europa en què sempre sembla que l’Estat no fa prou en matèria cultural.

El cas que m’ha sobtat més i que detallo a continuació és el del Copenhagen Photo Festival. Les negociacions amb les promotores del festival van començar al novembre del 2010 per portar dues exposicions per al juny d’aquest mateix any. El festival d’enguany tindrà lloc del 9 al 19 de juny, és la segona edició i en l’anterior edició van aconseguir un gran èxit de públic i que tota la ciutat es volqués en el festival. És per això, que des de l’Ambaixada es va considerar que era important participar-hi portant dues exposicions produïdes per l’AECID: “La utopía transgresora” d’Ouka Leele i “Aquí y Ahora” del col·lectiu de fotògrafs No Photo. En resum, que l’Ambaixada es va càrrec de tot el que comporta la itinerància i el festival només ha de proporcionar els muntadors, la sala d’exposicions amb un magatzem on guardar les caixes i la menció en el seu catàleg. Aparentment, és una col·laboració més que generosa,  (tenint en compte que aquí a Dinamarca, l’Estat no subvenciona la cultura com estem acostumats ja que la iniciativa privada i el patrocini són la base del funcionament de les institucions culturals).

Només incorporar-me a l’Ambaixada ha estat un dels temes estrella a desencallar ja que fins la setmana passada, el Festival no havia trobat encara emplaçament per les exposicions i era impossible contactar amb les organitzadores. Finalment la proposta va ésser la destil·leria que la marca de cerveses Carlsberg té al districte de Valby a Copenhague, que fins fa un parell d’anys encara s’usava com a tal. En les fotografies es pot veure l’estat de l’edifici actualment i que volen transformar en un centre cultural en un futur.  Val a dir que,de moment, no està preparat per acollir exposicions: el terra és ple de forats per on passaven els conductes que comunicaven els diferents tancs de cervesa, l’accessibilitat és nefasta ja que s’hi accedeix per una escala de cargol, les parets estan plenes de comptadors, no hi caben les 2 exposicions ja que no hi ha suficients metres lineals (tot i que les organitzadores del festival tenien tota la documentació i les necessitats tècniques de l’exposició des de feia mesos).

Així doncs, després d’intentar resoldre les carències bàsiques de l’espai per a convertir-lo en un espai expositiu amb la gent del col·lectiu de fotografia, buscar una altra sala per tal que s’hi pugui muntar l’exposició d’Ouka Leele, que encara no hem pogut veure –a 3 setmanes de la inauguració- i gestionar la itinerància amb la gent de l’AECID a Madrid; no ens han retornat els facility report que ens exigeixen des de Madrid (tot i que crec que l’espai no compleix els requeriments bàsics per acollir una exposició…) i no tenim cap persona de contacte responsable encarregada de la logística i el muntatge. Venint del postgrau i de la lògica dels museus, en què tot els procediments estan establerts i requereixen el seu temps, encara em sembla més increïble. Però el que em sembla insultant és que ara ens demanen que abonem l’equivalent a 1.000€ per cada exposició que portem per tal que col·laborem en el lloguer de l’espai. La posició no és fàcil ja que falten 3 setmanes i des de Madrid ja s’ha començat a moure tot l’engranatge, les exposicions estan itinerant per altres països i compten amb què vinguin a Dinamarca per anar després a altres destins. Així doncs, potser haurem d’acabar pagant el lloguer de l’espai tot i que és la última opció que ens plantegem ja que tenim la sensació que com es diu col·loquialment “A sobre de cornut, pagar el beure”.

Vull creure que no tots els agents culturals funcionen així, però pel que he pogut anar veient fins ara en l’arxiu històric d’activitats de l’Ambaixada; no seran els primers ni els últims. Aquesta situació m’ha sorprès i m’ha fet adonar que els agents i les institucions culturals implicades en la difusió cultural del nostre país treballen d’una altra manera i sense que els intercanvis econòmics siguin el centre de tota col·laboració.

Una de les parets en què es penjaran les obres de l’exposició Aquí y Ahora a l’antiga destil•leria Carlsberg

Detall del terra d’una de les galeries de l’antiga destil•leria Carlsberg

Vista d’una de les galeries de l’antiga destil·leria Carlsberg

Elisenda Juanola

Quant a Gestió Museística

Blog del Curs de Postgrau en Gestió Museística
Aquesta entrada s'ha publicat en Art, Cultura, Professional i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Els agents culturals danesos, un món a part

  1. Deborah Camañes ha dit:

    Ostres, no ho haguessi dit mai!!! Sempre amb aquesta imatge impoluta. I cap event o projecte cultural té el suport económic del Govern???No hi ha subvencions?

  2. Elisenda Juanola ha dit:

    Sí que hi ha coses subvencionades… però no és tan habitual com a casa nostra. El patrocini i la iniciativa privada sempre solen ésser un pilar molt important de qualsevol activitat cultural.

  3. jordi de nadal ha dit:

    Hola Elisenda!

    Ja es veu que on no arriba la planificació nòrdica, ha d’arribar la improvització llatina! Espero que tot surti bé. Per cert, si encara necessitéssis trobar un espai, envia’m un email (jordidenadal@hotmail.com), perquè acabo de recordar una cosa que, amb una mica de sort, potser et podria ajudar.

    Fins aviat!

    Jordi de Nadal

  4. cristina ha dit:

    elisenda!
    està clar que una cosa és la teoria i l’altra la “dura” realitat! segur que t’en sortiràs, ànims! subvencions? doncs ja em sembla bé que sigui el patrocini i la inciativa privada que estirin!
    records,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s