El gran desconegut

Visistants al Museo del Prado. Foto:Javier martin CC-BY-SA

Visitants al Museo del Prado Foto:Javier martin CC-BY-SA

Un cop acabat el mòdul 4 del postgrau dedicat als Programes Públics, no tinc gaire clar si hem après alguna cosa del públic que visita els museus.

I és que, tot i que no deixa de sorprendre’m, des dels propis museus reconeixen que saben ben poc dels seus visitants. Ens parlen dels estudis de públic com una eina d’estudi cara, complexa d’elaborar i d’analitzar.

D’entre aquelles institucions que gosen invertir en l’estudi del seu públic, com el Museo del Prado, triomfen els mètodes quantitatius, que permeten fer un recompte i segmentar el públic segons el sexe, l’edat, la procedència, la formació…. Són relativament fàcils de fer i permeten comparar les dades de diversos anys i de diferents institucions…

En aquest sentit, el Ministerio de Cultura va crear el Laboratorio Permanente de Público de Museos, que, segons la seva defició ”se concibe como un instrumento de gestión que permita a los profesionales de los museos y a los gestores estatales disponer de datos significativos sobre los visitantes. Su finalidad es orientar todas las actuaciones de los museos que tienen como destinatario último al público, de modo que a través de la relación con el mismo se optimice el cumplimiento de la función social de los museos”.

Uns objectius molt lloables que perden valor davant la presentació del seu primer informe, “Conociendo a nuestros visitantes“, document inicialment ambiciós però amb unes conclusions superficials, que tan sols parlen dels interessos del públic, les seves necessitats o què esperen de la visita al museu.

Per esbrinar-ho, caldrien estudis qualitatius que ja ni s’anomenen per la seva complexitat metodològica i el seu elevat cost.

Si valorem el prestigi d’un museu pel nombre de visitants que rep és com si el valoressim pel nombre de peces que conserva, per molt que estiguin inventariades i subdividides per disciplina, materials, cronologia, o estil…no deixa de ser una informació parcial i d’un valor relatiu.

Tothom està d’acord que el museu ha de conservar i conèixer la seva col·lecció. Aquestes funcions són cares, complexes però, ningú posa en dubte la seva necessitat. En canvi, pel que fa a la difusió….el museu ha de dedicar més recursos a conservar els seus fons que no pas a divulgar-los?

Divulgar-los sense conèixer el perfil dels visitants ni avaluar el resultat de les activitats que es realitzen, té gaire sentit?

Sense públic un museu no és res més que un magatzem de luxe, un espai per l’estudi acadèmic. Per tant, dedicar temps i diners als estudis qualitatius i a l’avaluació de les activitats del museu, hauria de ser una prioritat.

Si reivindiquem l’accés a la cultura com a bé de primera necessitat, si pretenem que l’experiència museística generi debat, aporti coneixement…. no podem fer-ho d’esquenes al públic. Necessitem conèixer els visitants i saber què pot aportar-los el museu per actuar en conseqüència.

Núria Cuevas

Quant a Gestió Museística

Blog del Curs de Postgrau en Gestió Museística
Aquesta entrada s'ha publicat en Debats, Postgrau i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El gran desconegut

  1. cristina lopez ha dit:

    estic totalment d’acord!!
    m’agrada el concepte de magatzem de luxe; molts són avui encara museus d’aquest tipus. D’acord amb què el coneixement de visitants pot resultar car, però comparat amb algunes activitats que fa el museu serien insignificants. A més sempre es pot trobar fórmules més creatives per poder conèixer (qualitativament) al visitant (més enllà de les enquestes fredes i aborrides) per tal de conèixer motivacions, frens, per millorar la nostra acció cap al públic.

  2. Àlex Hinojo ha dit:

    Molt d’acord amb el comentari de la Cristina d’ahir a classe: “Sovint els museus miren molt les pintures i poc a la gent que mira les pintures”.

    La veritat és que no entenc com els museus no dediquen un percentatge més gran del seu pressupost a intentar conèixer al públic.

    La part bona és que encara hi ha molta feina a fer, i això ens toca a nosaltres!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s